LLUM.!...mes llum! (diuen que va dir Goethe en morir).

Un relat de: Misteric
.

Prou ha pujat ja el sol,
per que la seva llum
m'encegui.

Metamorfosi, és transformació.
Tant neixes, tant creixes.

Sempre n'ha resultat dolorós;
en ser aquesta la font del
mes gran dels plaers:
Vida.

Encantat de conèixer,
però l'essencial és
saber.

De la veritat, cada reflex
és diferent.

Tota gran desgràcia, un cop
superada es troba a faltar!

Doncs no es pot firar, amb
manca de bens. Sense d'ells
desprendre-se'n, tampoc.

Pot ser tot en formi part,
del carnaval de les
ànimes.

Argamassa per a la construcció
de paraules.

L'ocell, desde la talaia,
no s'està de mirar.

Mai no saps si
aquest "nt"..."nt"
que et crida és
per menjar-te...
o per donar-te
de menjar!

Tant fa, un
cantó; com fa
l'altre.

Una gota de suor, pot donar la lleugera
sensació, sobre la pell, d'una llàgrima.



Comentaris

  • Llum i vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-02-2016 | Valoració: 10

    Aquests dies prenc el sol aal pati de la casa de Ribes de Freser, el sol dels avis. Escolto música amb auriculars i sóc l'home més feliç del mon. El sol d'hivern no té rival. És vida pura. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

605 Relats

239 Comentaris

203622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà