Cercador


Llista categories

Llum i ombra

Un relat de: aurora marco arbonés

LLUM I OMBRA

Aurora, deessa grega,
ha obert les portes d'Orient.

Un furtiu raig resplendent
s'endinsa pel finestral;
embolcalla un rostre jove,
toca l'espatlla de lluna,
li encén el coll amb un bes.

El perfil la llum retalla
del seu visatge nacrat,
plàcid, serè, reposat.
Efígie de jove grega.

L'esguard es perd entre liles
d'una etèria bellesa.
És l'ofrena a la deessa
en un altar refulgent.
Llum i ombra, claror i fosca.

Un ull-objectiu la mira,
testimoni del festeig
del raig que li dóna vida
amb un bes sobre la pell.
Llum i ombra, claror i fosca.

Esdevé màgic l'instant.
L'ull del mestre s'enamora
de la seva creació,
sorgida de les tenebres
per la lluor de l'aurora.

Aurora Marco - Febrer 2007


Comentaris

Afegir comentari
  • Entre la foscor i la claror[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-02-2011 | Valoració: 10

    Tu si que ets una deessa de la poesia, Aurora!

    I com a tal, exercint el poder i els dons de què ets posseidora, amb els teus versos obres les portes de la imaginació...
    i en plena nit, des de la foscor exterior entra un raig resplendent a través dels vidres, m’enbolcalla de lluna...
    i em permet veure el rostre, el coll, el visatge, l’efigie sencera!

    M’ha encisat el poema que trascorre mig en la llum, mig en l’ombra,
    mig en la claror, mig en la fosca,
    mig enamorador, mig enamorat,
    mig marbre, mig pell, ...
    en definitiva, Mig i mig.

    T’envio una abraçada lluenta,
    Unaquimera

  • no pot ser![Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 12-08-2010 | Valoració: 10

    Increible. Com és possible que ningú valori aquest poema? És com un passeig sobre un núvol de tendresa i de sensacions. Molt bo. Gràcies per compartir-lo.

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251612 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >