Llum en vull

Llibre obert d’un etern relat;
de principi lliure,
és marcat aquí.
I lluny caient com un cremall.

Llum que mai sembla cessar,
roman viva
d’utopia plena,
dins el roig bategant que no vull.

Llavis de cotó plens i buits de so,
que ressonen
forts i violents
contra l’eco isolat que ningú escull.

Lligada al sòl serè com flor de nit,
arriba el dia
i no es panseix.
Bella joia eterna d’un errat anell.

Llarg camí des de l’Olimp per retornar.
A peus de porta
d’improvís despert
per un silent guardià del què és d’ell.

Moren arribant els estels, enfosquits per
ombra de rostre ocult,
mentre va tornant l’ocell
estornell a cada cant que desplegaves.