Llum en punt de fuga

Un relat de: Erina

Lentament, mires enllà dels arbres, on el silenci i la foscor abracen l'aire, on la nit n'és reina i sense voler, de sobte, tanques els ulls.
Sense adonar-te'n, ets pres del sòn i no hi ha res que t'alliberi. Dorms, respirant alenades d'aire aparentment suau que se't claven a la pell.
Amb els ulls tancats, mires altre cop enllà dels arbres i veus com, a poc a poc, una llum va creixent i aprèn a caminar. La intensitat de la claror és massa forta i et fa obrir els ulls que et cremen la mirada, a poc a poc.
L'has de seguir. És ella qui t'agafa la mà i te l'estira, et guia enllà dels arbres, on havies mirat tantes i tantes vegades. I és allà on, per fi, descobreixes que la foscor va quedant enrere i que la llum ja no sembla tant lluny com abans...
Has despertat del somni on tu mateix havies entrat.
Ets lliure.

Comentaris

  • curiós...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 23-12-2005

    Hola Erina!

    Acabo de rebre el teu comentari, moltíssimes gràcies! He vingut a veure què tenies per aquí i m'he trobat amb aquest títol tan suggerent... M"agrada; en part els nostres dos relats tenen certa similitud: la natua i els colors, la llum... El teu, amb un toc surreal que ens endinsa i ens extreu del món dels somnis, amb un obrir i tancar d'ulls...

    preciós; felicitats i gràcies!!

l´Autor

Foto de perfil de Erina

Erina

5 Relats

7 Comentaris

5526 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
[...Si escrivís la realitat, no tindrien sentit els somnis...]

:) Vaig néixer un 11 de febrer de 1989, de penal... d'aquí ve que sigui tan inoportuna algunes vegades!

No llegeixo ni escric poesia. Escriure és la llibertat més gran que es pot tenir, una de les poques i veritables. Per mi escriure vol dir deixara nar del meu pols el que em ve de gust en cada moment, sense pensar que ho haig de fer d'una manera o una altra. És l'únic lloc on ningú em pot dir què haig de fer i com. No m'agrada pensar en rimar paraules ni canviar frases de lloc perquè no m'hi lliguen. I encara menys haver d'escurçar emocions perquè sobrepassa el nombre de síl·labes. No hi ha res com escriure lliurement una bona prosa sense límits ni barreres!

Tot i així admiro Bartra i la seva prosa poètica (una mica la poesia que queda més lluny de la mateixa paraula). Poemes com "Veu en la nit" o "Torno de l'alta nit en temps de guerra" em posen la pell de gallina.

No tinc temps material per llegir! Però sempre que puc em tanco en el món d'un llibre, i un cop dins em costa sortir-ne fins que l'hagi acabat.