Llum de Lluna

Un relat de: blaumar

Fixo la mirada
al blanc de lluna.

Escolto les canonades
refredar-se.

Palpo les formes
del silenci.

Vagarejo per l'escola
buida d'alumnes.

Recullo els estrips
de la meva pell.

Obro les finestres
i jec sota la lluna.

Relaxo la mirada
i em deixo mirar.

Una mar negra m'arrossega
fins a la darrera estrella.

Comentaris

  • t'encadeno[Ofensiu]
    Naiade | 08-09-2006


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena

  • Moment de lluna[Ofensiu]

    Bonic i suggerent, ens transmet aquella mena de placidesa que només s'aconsegueix en determinants moments quan sembla que la vida frena el seu ritme i llavors en comença un altre, diferent, subtil, que no tothom és capaç d'entendre.

  • rbbarau | 28-02-2006

    Et descobreixo.
    M'agrada. Quina pau.
    Saps què? Ara obriré la meva finestra (m'hauré de posar el forro polar), i em deixaré arrossegar ... i miraré les estrelles i respiraré la mateixa serenor que m'has decrit!
    A la teva salut!

  • contrastos[Ofensiu]
    Aquarela | 26-02-2006

    Blanc de lluna ... negra mar... em sembla que t'agraden els contrastos, Blaumar!
    M'ha agradat molt trobar algú que té per nom un color i especialment un de tant bonic i suggerent com el que tu has triat!!
    Una pinzellada de colors per a qui és capaç de relaxar la mirada!
    Aquarela

  • que bonic![Ofensiu]
    llu6na6 | 26-02-2006

    "una mar negre m'arrossega
    fins a la darrera estrella"

    M'ha agradat molt aquesta imatge, Blaumar!

    "recullo els estrips
    de la meva pell"

    Sí, és tan cert! deixem quelcom de nosaltres arreu i on hi ha dificultats, però l'estela que deixes és una estela d'amor i això té valor.

    parles dels alumnes, quina sort tenen de tenir-te. Gràcies per tot.

  • misteriosa...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-02-2006

    llum de lluna que ens asserena i dóna calma al batibull de pensaments que moltes vegades semblen esquinçar la pell per dins i per fora.
    Hi ha moments en que el silenci agafa forma i és com una dolça carícia pel cor.
    Mar, lluna i estels, un màgic bàlsam...

    Un poema que transmet tranquilitat i ens apropa l'encís de la llunyania; és com sentir-nos part d'aquesta immensitat.

    Una abraçada Blaumar!

l´Autor

blaumar

24 Relats

126 Comentaris

38893 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Un dia no podia dormir, i vaig decidir explicar-me els meus malsons. Ara ja porto 10 anys que escric per mí i pels que estimo. M'agrada la poesia per la seva economia i al'hora per la seva ambiguïtat.
Ja no tot son malsons d'un jove, sovint sols sensacions que experimento a la pell dels somnis.
Sí sé que quan puc llegir i escriure em sento terriblement viu.
Sovint probo d'escriure sols per despertar.
Sovint probo de llegir-vos sols per coneixer.
A banda d'això tinc una parella que estimo i una feina que em desespera i una colla d'amics que em coneixen. Sou benvinguts.