LLuites sense sentit.

Feia dies que no passava per aquí, i més encara que no llegia i que no comentava els meus estimats relataries! Quin canvi, quin vocabulari!! M’agrada molt aquest poema, molt!
Gràcies per comentar els meus petits relats, sempre anima veure que l’Anna t’ha deixat un llarg comentari!
Una abraçada! (sàpigues que estic pendent de passar més estona a llegir i a escriure, però ara per ara el temps és el temps i la vida, la vida. De fet tots hem de passar certes etapes que ens treuen o ens afegeixen temps, però del que en tinc clara consciència, és de viure la vida!)
Petons!
Eloi

Primer de tot espero que aquestes sensacions només fóssin temporals, un dia com a màxim!!! Sempre he pensat que cal desviar la vista d'allò que ens fa mal, perquè el mal sempre hi estirà si l'alimentam amb la nostra conciència, no costa res intentar tancar el calaix.

El poema m'ha agradat molt, però m'ha ''xocat''pel fet de que la teva literatura mai l'havia vist tenyida de colors tan pessimistes o fins i tot existencials.


Una besada guapa! Què simpàtica a la foto!!

Marta

...tenen tanta força que poden expressar tots els sentiments. Una força que podria moure muntanyes. Cal lluitar perquè les paraules obrint camins de llibertat sense fer perdre la dignitat dels sers humans.
Moltes gràcies pels teus comentaris.
Una abraçada.

sempre té paraules el poeta i al posar-les al paper fa que els seus sentiments s'escampin, es comparteixin i es facin més fàcils de portar

una abraçada Anna !!!
joan

Llig el poema i em quede pensant... j j j j és meravellós llegir aquests versos són més que paraules i vius un temps esplèndid. un gran salut. Rafael Molero

perquè serà que els poetes sempre es queden sense paraules quan més les necessiten?
Ara m'agradaria escriure'n un bon reguitzell, però sóc de les que es queden sense paraules davant d'un bon poema
Una abraçada!
i moltes gràcies pels teus meravellosos comentaris que sempre em regales :)