Lluitar és vèncer

Plou a fora i el silenci se'ns atansa en una nit sense estrelles. Vas marxar dins un buit improrrogable, però jo encara guardo els instants com tresors d'una vida que passa com el vol d'un ocell, amb la suavitat que penetra aquests cels que encara han de venir. Ara, ets un feix de memòries alienes que vas deixar òrfenes de tu, que et reprenen en una imatge, en un somriure, en un esclat d'il·lusió imantada. Quan et tombaves d'esquena, no volies ser plor, ni poesia, ni minsa debilitat. Vas ser plor quan no miràvem.
Ara, nosaltres tenim dret a plorar llàgrimes d'absència. Mai no vas provocar indiferència, pena, ni resignació. Plorem perquè lluitar és vèncer, i sabem que en aquest combat que ens situa cos a cos, ho tenim tot perdut. Vas deixar el llindar molt alt. Encara que guanyar o perdre no importi massa quan es juga al mateix bàndol.



gypsy