Cercador
Lluitant
Un relat de: Juliaaa- Compartir:
Ara se sent sola,
Fora la societat que l'envolta,
Fora d'aquest mon incomprensiu
On el principi tot semblava de color rosa
El que ella veia com un conte
S'ha enfosquit amb núvols densos,
I poc a poc van apagant
Els ulls de vitalitat encesos
El paradís li han privat
Per dur una ala trencada,
Desil·lusionada a marxat
Això no s'ho esperava
Una humida llàgrima
Regalima per la galta,
No pot evitar pensar
Com seria allò, si tingués l'ala curada
Però en veure el reflex de la lluna
Sobre la foscor del mar,
Decideix seguir lluitant,
Oferint-li al món un bot d'esperança
Comentaris
-
he llegit[Ofensiu]fill de les ombres | 09-05-2006 | Valoració: 9
els teus tres relats, havent arribat a tu des dels autors a l'atzar.
no sé res més de tu que les paraules que ens brindes i l'últim vers d'aquest poema és necessari i imprescindible.
segueix lluitant, sense por i sense espera... que al balcó on la teva bruna (el teu segon relat) s'espera, no hi arribarà el món que desitgem.
ens caldrà lluitar, i fer-ho amb força, amb passió, amb voluntat i amb sacrificis.
ens queda el consol de saber que al final... guanyarem.
-
Un brot...[Ofensiu]Soliloqui | 25-02-2006
...d'esperança...
que seria de la vida sense bots d'esperança? -
és curiós...[Ofensiu]FRAN's | 15-01-2006
és curiós com podem arribar a lluitar per quelcom que ens pot fins i tot despreciar. i que després diguin que la base de l'home és la raó...
FRAN's -
Esperança[Ofensiu]fada_negra | 13-01-2006
Què tendre!!!Mai s´hauria de perdre l´esperança,sempre es pot encontrar una eixida,encara que sigui quasi impossible....