Lluita

Un relat de: bufanúvols

Em té la poderosa argila
al raser on l'hivern respira.
La meua força no te l'acabaràs,
Tardor, vesprada.
T'estimaré com a l'estiu
i et somriuré en cada gest,
Si cal, i tot això serà un bonic teatre.
I tot l'esforç serà inútil
i jo hauré vençut.
Car vindrà la primavera
I serà una pluja imprevista
I tendrament irada.
Romandrà el silenci
Entre la pedra i l'aire
I a les palpentes dibuixaré un avió
o potser una lluna.

Comentaris

  • Lluita en preesent[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-10-2009 | Valoració: 10

    El teu Relat l'he canviat.... amb el teu permís... en present i és molt bo. Gràcies.

  • L'he llegit diverses vegades,[Ofensiu]
    RATUIX | 23-10-2009

    i encara que no crec entendre'l, m'ha corprès per la força, perquè es perceb el sentiment de lluita, com d'algú que es vol deixar anar. L'imatge final de dibuixar una lluna o un avió a les palpentes, és com un contrapunt d'infantesa, d'irrealitat molt bell.