Lluita de poder

L'escriptor de relats novell, avui vol escriure'n un de ben tendre.

Hi pensa mentre es va encenent l'ordinador -i també pensa que cada dia triguen més a engegar-se aquestes màquines!. Una altra de les paradoxes de la modernitat, ens fan creure que són molt més ràpides que el model anterior, però cada vegada hem d'esperar més a que s'iniciï l'ordinador!-.

L'escriptor de relats novell mira la llista de possibles arguments, i no en troba cap de tendre que l'inspiri.
Pensa en treure's aquell comodí que té amagat a la màniga de l'ànima, i que el fa servir quan vol connectar amb la tendresa: parlar dels fills.

Però avui el jòquer no es deixa agafar, i s'esmuny igual que ho feia la poma en aquelles galledes plenes d'aigua de les festes infantils d'abans.

Una alternativa als fills, és escriure sobre els gats i la seva tendra mirada. Però què voleu que us digui, mai ha entès aquesta mania pels gats i les seves fotografies. Si prou feina deuen tenir els amos perquè la bestiola s'estigui quieta i poder fotre-li la mateixa fotografia de sempre! -ben pensat, potser és per això que la exhibeixen com un trofeu-.

També intenta escriure sobre algun moment vital on la tendresa hagi estat present -o sobre algun moment vital que pugui modificar i fer veure que la tendresa hi era present-.
I no en surt res.

Finalment, tira al terra una tovallola amb forma de foli din A4, i comença a escriure el relat que té a la punta dels dits, el relat que està a punt de fer-se a sobre des de que estava esperant a que s'encengués l'ordinador. Un que no ho és gens, de tendre (tot i que, com tot, depèn de com ho miris).

Un relat sobre un pare de família que té molts deutes i que, com que no troba una altra manera de fer calers, decideix fer-se sicari.
-Vigila, que un cop en mates un, després la roda ja és imparable- li diu un nou company de feina.
Però ell té molt clar que només ho farà una vegada, ja que quan cobri els diners pel primer assassinat, eixugarà el deute i amb la mateixa arma, es suïcidarà amb un tret al cap.
Punt i final del relat.

Dins de la ment de l'escriptor de relats novell, els futurs escrits es miren satisfets i celebren, amb un punt d'egolatria, haver confirmat, una vegada més, que l'elecció del relat la fan ells.