LLUITA CONTÍNUA (i més escrits valencians)

LLUITA CONTÍNUA (i més escrits valencians)
(NOTA: No apte per a cardíacs, persones sensibles o gent poc autocrítica).
_______________________________________________________________________________

Comence amb els lleugers...



LLUITA CONTÍNUA
(Guerra mediàtica)

- Xic, no plores. Hem perdut una batalla, no la guerra. Recorda que açò és una cursa de fons, i guanyarà qui més resistència tinga.

- Ja, però, mentre nosaltres anem a peu, ells van en avió... a reacció. I això és molt dur.

- Mira, un avió requereix una pista especial, per a aterrar o enlairar-se. No ho oblides mai. Nosaltres en canvi, a peu, sempre estem sobre el terreny. El nostre terreny.


Sueca, 20 d'agost del 2006.
Joanjo Aguar Matoses.


_______________________________________________________________________________


PAÍS VALENCIÀ (Façana / Fons)


El País Valencià és, malauradament, com el seu perfil geogràfic:
Molta façana (marítima i ostentosa, o de secà i menystinguda)
i molt poc de fons (o de substància).
Malauradament.



Sueca, 9 de setembre del 2006.
Joanjo Aguar Matoses.

_______________________________________________________________________________


EL PAÍS VALENCIÀ I ELS MESINFOTS.


El País Valencià no es mou per res, diuen. I és veritat.
Som una colla de 'mesinfots' de merda. No ens preocupem per defensar els nostres drets, ni tampoc els dels altres.
¿Per què?

Pensant i pensant, i llegint i llegint, un dia se'm va acudir una idea, no massa original per cert, però sí raonablement vàlida.

Durant l'època franquista del passat però proper segle XX, al nostre país es va dur a terme una repressió duríssima, brutal i exhaustiva, contra tot aquell que s'oposava al règim del dictador, contra tot el qui pensava per si sol i s'atrevia a exposar les seues idees en públic o, fins i tot, en privat.

Detencions, pallisses, tortures, empresonaments i execucions eren el destí habitual d'estes persones, d'estos valencians que no eren 'mesinfots' com la majoria.

Després de tant de patiment, de tants anys d'extermini i aniquilació (alhora d'idees com de persones), els supervivents han resultat ser els fills dels botxins, o d'aquells que van callar, o dels que restaven impassibles a la tragèdia, o dels que finalment aprengueren a ofegar el plor i a mossegar-se la llengua, per no foragitar la ràbia i la impotència que els cremava les entranyes, i els oprimia el cor...

El País Valencià ja no es mou per res. És un país vençut, diuen. I tenen raó.

Per això ens trobem com ens trobem, a les ordres de qualsevol... menys de nosaltres mateixos.

Però ara ja no m'estranya.

Ara ja sé "per què".



APUNT FINAL (14-4-2007):
Fins i tot, per a alguns (per a aquells que manen, que 'continuen' manant), el País Valencià ja no mereix el nom de 'País', ni de 'Regne', ni de cap motiu que remeta a la Història.
Per a ells s'ha convertit en simple 'Comunitat', en un grupúscul de persones, un mer col·lectiu de gent, desunit, sense criteri ni identitat pròpia i, quasi quasi, també sense llengua autòctona.
Mentrestant, els 'mesinfots', a pinyó fix, continuen escollint a eixos que sempre ens han menyspreat i sempre ens menysprearan.
Per a morir-se de vergonya. (I de pesar).


Sueca, 22 de setembre del 2006.
Joanjo Aguar Matoses.
_______________________________________________________________________________

INFORMACIÓ SOBRE LA REPRESSIÓ DE LA DICTADURA FRANQUISTA A VALÈNCIA.

PÀGINA WEB DEL "FÒRUM PER LA MEMÒRIA DEL PAÍS VALENCIÀ".
http://www.nodo50.org/forumperlamemoria/spip.php?rubrique4

LLISTAT DE PERSONES REPRESALIADES PEL FRANQUISME, SOTERRADES EN LES FOSSES COMUNES DEL CEMENTIRI DE VALÈNCIA.
(Del 1 d'abril de 1939 al 31 de desembre de 1945).
http://www.nodo50.org/forumperlamemoria/spip.php?article49
http://www.forumperlamemoria.org/llistats/seccio10.htm
http://www.forumperlamemoria.org/llistats/seccio7dreta.htm
http://www.forumperlamemoria.org/llistats/seccio5esquerra.htm

PLÀNOL DE LES FOSSES COMUNES I NOMBRE DE PERSONES SOTERRADES EN CADASCUNA.
(TOTAL: 26.300 persones entre 1939 i 1945).
http://www.nodo50.org/forumperlamemoria/spip.php?article50

_______________________________________________________________________________


CARÀCTERS, I ALTRES IMPRESSIONS NACIONALS.
(Restringides, en exclusiva, al meu punt de vista).


Personalment, no confie gaire en l'ànim o el vigor dels valencians, ni tampoc massa en el dels catalans. Em sap greu confessar-ho, però és així. De moment.

Hi ha milions de castellans i d'altres forasters que pretenen convèncer-nos de la nostra espanyolitat (últimament, esPPanyolitat). Però no se la creuen ni ells mateixos.

Si realment fóssem tan espanyols com diuen, o, millor dit, si tinguéssem un caràcter definidament espanyol (fort, agressiu i dominant), possiblement ja hauríem obtingut la tant enyorada com remota 'independència' (o, com més bé apunten alguns: 'un estat propi dins del marc de referència europeu').

Fins i tot, de vegades els bascos semblen més espanyols que nosaltres, els valencians, en qüestió d'amor propi i de força de voluntat nacional.

Com les nostres pluges i sequeres, els valencians tendim als extrems.
O som massa blanets, permissius i manipulables des de l'exterior (cosa que sovint confonem amb la 'bona educació').
O, per contra, ens creiem els més intel·ligents i objectius del món, i no prenem partit ni ens mullem mai per res. (Quan, al nostre voltant, la llengua i la cultura catalana [= valenciana] pateix atacs i discriminacions un dia sí i un altre també).

Els catalans, afortunadament, no són així. Ells ofereixen més resistència front als embats. Però encara els falta molta unitat, i sumar iniciatives en la mateixa direcció. Encara no han trobat el punt clau: Reclamar tots a una els seus drets. També, en aquest sentit, està clarísssim que no són espanyols.

Els espanyols, en els temes que de veritat els interessen, els essencials (no els cojunturals, d'esta o d'aquella etapa o de més enllà...), sí que es mantenen units. Sí. "Todos a una, como en Fuente Ovejuna". Sempre. Sempre. Com una roca indestructible.

Nosaltres, valencians, catalans i illencs, no. Ni de ben prop.

I així ens va.

¿De què ens queixem?



Sueca, 12 d'abril del 2007.
Joanjo Aguar Matoses.

_______________________________________________________________________________

PODEU PUBLICAR, REENVIAR, IMPRIMIR O DIFONDRE TOTA AQUESTA... SALVATJADA (?), SI ÉS QUE US DÓNA LA GANA. (I SI US ATREVIU).

_____________________________________________________________________________________