Lluís

Un relat de: Victre
1

Mira Lluís, no ho aguanto més. O la deixes ara mateix, o no sé del que sóc capaç. Sí, sí, ja m’has dit milers vegades que et sap greu sobretot per les teves filles, i sobretot per la petita que no arriba als dos anys, però a la vida t’has d’arriscar per a obtenir el que vols. O això, o seràs un perdedor tota la teva vida, Lluís. Tu decideixes. El que tinc clar és que no t’accepto més excuses, ho has de fer aquest vespre, si no ja m’has vist prou. Que la vida és massa curta per anar perdent el temps, Lluís. Que no pots estar tota la vida dubtant per tot, has de ser més decidit, que amb aquesta mania teva de donar-li tantes voltes a les coses, l’únic que aconsegueixes es que l’ansietat s’apoderi de tu, Lluís. I després ni els ansiolítics ni els antidepressius et fan efecte. I tot per no fer les coses tal com et venen, no cal pensar tant, per l’amor de Déu. El que has de tenir és les coses més clares, i lluitar per allò que vols, sense pensar tant ens el altres. Si vols estar amb mi, vols estar amb mi. I això implica unes conseqüències. Tampoc crec que sigui tan difícil d’entendre. O potser et penses que els altres pensen tant, Lluís? I et penses que algú pensa tant en tu com tu ho fas amb els altres?. Va home va, que no Lluís, que no. Que el món està muntat per a que cadascú pensi en ell mateix, a veure si ho entens. No és qüestió de ser bo ni de ser dolent, que això són conceptes infantils, madura d’una vegada home, que ja en tens edat, Lluís. A veure, a quina hora arriba ella a casa?. Doncs tens temps suficient per fer-ho. I si no vols que ho vegin els nens, tampoc és cap problema. Ho fas quan estiguin fent els deures. No, quan estiguin dormint, no Lluís, ha de ser abans. Perquè no puc més, i ja t’he dit que no sé del que sóc capaç. Tu mateix Lluís. O ho fas aquest vespre o tururut violes. I una cosa més, vull que ho gravis tot amb el mòbil i m’ho enviïs. Collons Lluís, tampoc es tan difícil. Enfoques abans el mòbil cap a on passarà tot i prems el botó de gravar. Saps què, Lluís, si tot són problemes millor ho deixem ja, d’acord?. Doncs ja saps el que has de fer Lluís, i ha de ser aquest vespre, i m’ho has d’enviar pel mòbil. Sí, tranquil. Jo també t’estimo molt. Pensa que demà començarà una nova vida i podrem anar a viure junts. No ho sé Lluís, ja veurem a on, ara això no importa. Centrat en el que has de fer aquest vespre. No et distreguis Lluís, jo ja m’encarrego de la resta. Però fes-ho avui abans de sopar.



2

Arriba al sopar puntual, i amb la cara de satisfacció del que sap que ha assolit un objectiu gens fàcil.

-Has pogut aconseguir-ho, tu? – li pregunta el seu marit, amb aquella expressió a la cara que vol dir “no vull sentir el que crec que em vas a dir”.

-I tant. Tu no?- li pregunta ella, tot i que ja en sap la resposta.

-Doncs no, aquesta vegada no he pogut, estava a punt, però s’ha tirat enrere a l’últim moment. Era una cagada de la hòstia, més friki impossible!- diu amb un to que faria por a tothom menys a ella. –Va, explica explica-.

-M’ha vingut d’un pèl. Ho he aconseguit fa poc, minuts abans de que s’acabés el termini. El meu també era d’allò més covard, però aquesta vegada he fet una bona elecció, i tenia un puntet de mala llet que li ha permès fer-ho.

-A veure, ensenya’m el video- diu ell resignat. -Mira’l pobret, si està suant abans de començar. Cagat més que cagat! Ets una merda, una puta merda que es mereix tot el que li passa!-.

-Baixa el volum! Però si ni el coneixes! Ara mira, és molt bona de la cara de la dona quan en Lluís li diu que demà els deixa i fot el camp. Mira ara, mira ara. Ai, però si ni li surten les paraules....-

-Apa, apaga el video que ja n’he tingut prou. Està clar que aquesta vegada has guanyat tu. Pago jo el sopar. Quin termini ens posem per la pròxima, dos mesos?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Victre

Victre

191 Relats

178 Comentaris

96201 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.