LLUÏMENT de CAMES

Un relat de: Jaumedelleida
LLUÏMENT DE CAMES

Ja era quasi bé capvespre, que em dirigia a casa. Aquella tarda, per fugir una mica de la ruta rutinària (valgui la redundància) que solc fer per arribar al meu domicili, vaig voler passar pels carrers laterals de l’eix principal, tot i no fer pas drecera, però a vegades, també hi sol haver bars i tauletes que, ara al bon temps, propicien un bon ambient, i així també em distrec de la quotidianitat. Aquell dimecres però, i per l’hora ja un xic tardana, poques terrasses restaven plenes. Només una de reduïda que estava ubicada gairebé en una cruïlla entre dos carrers, tenia totes les cadires ocupades per un grup d’estudiants (vuit o nou, -no vaig arribar a comptar-los- i tots nois).

La ubicació però de dita terrassa, no permetia poder visionar la gent que provenia pel carrer perpendicular, cosa que jo sí podia fer en anar caminant per dit carrer avall. Poc a poc vaig veient en la distància, com per l’esmentat vial, s’hi va apropant una noia, més aviat alta, amb una mini d’aquelles que de només mirar-li les cames i el cos que la subjecten, fan que no només se t’activi i desorbiti la mirada, sinó que provoquen que la sang t’aflueixi més activament en d’altres parts del cos fins aleshores mandroses, vagues i flonges.

Bé, tot va ser creuar-nos i pensar llavors, que en pocs segons, passaria per davant la terrassa on hi havia el col•lectiu juvenil gaudint dels corresponents refrescos, i vaig pensar que d’alguna manera o altra reaccionarien en veure desfilar pel seu davant, aquell parell de cames esveltes i el tipus que les lluïa. M’ho vaig imaginar tot: cridòries, xiulets, floretes, galanteries, insinuacions, etc. però no, no ho vaig encertar. Sense girar-me per veure’n la resposta, em vaig tenir prou en sentir com de cop i volta, el grup sencer de xicots, va rompre el silenci ambiental, amb un estrepitós i perllongat aplaudiment, fins que la protagonista s'allunyà suficientment.

De ben segur, que la noia en qüestió, si hagués endevinat a temps que desfilaria per davant de tants xicots, tal i com anava guarnida, hauria o bé canviat de vorera per tal de distanciar-se’n i evitar una erubescència i enrojolament, o simplement hagués canviat de ruta. O potser sí que ja li agradà trobar-se en aquestes situacions?. No ho sabré mai. Aquest és el meu dubte, però no m'importa.

El que més m’agradà d’aquella singular situació, fou la reacció simpàtica d’aquells nois, que a part dels seus particulars problemes, (em va semblar sentir-los parlar d’exàmens) al menys, van tenir un motiu de recés -molt curt-, per alegrar-se’n de ser joves .... i jo més encara de sentir-me’n.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

728 Comentaris

369861 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com