Llucifer ens crida

Em punxo...
la sang corre
entremaliada
i s'extén pel meu cos.

Ara sóc la mort
i és una meravella
gaudir en aquest nou món
entre figures grotesques
que em recorden la vida anterior
perque jo ja havia estat aquí,
on sóc ara.

Els meus dits tenen urpes
i vaig armat
missió:
destruïr-ho tot, TOT.

Torno a la Terra,
però ara ningú em veu.
Camino pel carrer
tranquil.lament.

No necessito res,
ja que sóc autosuficient,
però tinc ganes de fer mal,
molt mal...

Veig una iaia
amb el carretó de la compra
i la faig desaparèixer,
ara és davant meu,
immòbil,
impotent,
davant meu,
davant del mal.
-Digues,
merda de iaia reprimida:
quantes vegades has follat?
-Qui ets tu?
-Ara no em dóna la gana
de dir-t'ho.
Però:
per què vols saber qui sóc?
-Perquè no et conec.
-Sóc fill del dimoni,
i amo del mal.
-Ai, Déu meu!
-Cridi! Cridi!
Ningú no la pot sentir.
-I què em faràs?
-Encara no m'has contestat la pregunta.
-Quina pregunta?
-Quantes vegades has follat?
-Jo només he fet l'amor per tenir fills,
i que Déu s'apiadi de mi.
-Doncs ara la follarà la meva espasa.
És prou llarga.
Li farè entrar per l'anus,
i li sortirà per la boca.
-Ai, Déu meu!
-Vol dir que no li agradarà?
Serà una obra d'art mortal,
de les bones,
i jo li concedeixo aquest privilegi
i el vol refusar?
-Ai... si...
-Doncs no pot.
Perquè al lloc on som ara
només som dos,
i el que mana sóc jo.
Jo ja li he dit el que faré amb vostè.
I ho faré...
-Apiadi's de mi...
jo no he fet mal a ningú...
-Precisament per això, iaia porca,
precisament per això.
-Iaia porca?
Però com s'atreveix a parlar-me així!
-Calli!-.La meva veu ha penetrat
com un trò. S'agenolla.
-No. Aixequi's.
S'aixeca.
-Si us plau!
Per què ho fa això?
-Miri...
sap el que he après,
jo,
a la Terra?
-Què?
-He menjat merda tota la vida.
M'han ensenyat
el massoquisme,
la guerra,
el sofriment i el dolor...
li puc assegurar que
no he après altra cosa.
-Però si jo només venia del supermercat,
i jo de petita vaig viure la guerra civil.
-No em vingui amb punyetes!-. Un altre trò.
La iaia calla.
-Em sembla que vostè no m'entén, oi?
Jo només conec el mal.
No conec altra cosa.
No sé fer res de bo.
No m'apiado de la gent,
ni tampoc de la gent com jo.
No ha sentit a parlar de l'infern?
-Jo no aniré a l'infern.
-L'infern crema,
estimada senyora víctima.
I a dins,
que és on ara som,
no hi ha res bo.
Però a mi se m'ha atorgat
el poder de "divertirme".
Encara que,
evidentment,
jo no em "diverteixo".
-Llavors per què em vols fer mal?
-Doncs perque,
a l'infern,
estem obligats a fer tan sols mal.
-I on duu, tot això?
-Segueix sense entendre'm.
Li parlo d'obligacions.
Llucifer decideix,
i ell és tot mal.
O sigui que jo,
com vostè,
iaieta de merda,
també sóc una víctima.
I si no faig el que haig de fer,
que no puc negar que en el fons m'agrada,
a mi encara em faran més mal.
I comparat amb el món,
per a mi,
l'infern és un refugi.
En aquell moment i,
fent el que havia de fer, li vaig clavar l'espasa,
que la va atravessar de punta a punta.