Lluç

Un relat de: Tristram
El més important era pensar en els ulls d’un lluç. No fallava. O en les vísceres, encara millor. Però calia ser ràpid: en aparèixer el llampec de l’estímul —ja fos en forma d’ungla llarga i pintada o de llavis humits— la ment havia de viatjar cap al lluç (ulls o vísceres) de seguida, sense entretenir-se. Davant l’ombra d’un mugró insinuat a través de la samarreta de teixit excessivament fi, pensava en els ulls inerts d’un lluç. O davant la carn —gelatinosa, blanca— que s’entreveia sota un escot massa obert, o la faldilla tan cenyida que revelava el perfil d’uns malucs ben delineats: sempre tenia present el lluç. A vegades s’anticipava, i abans que l’estímul es materialitzés —quan l’amenaça era només una ombra difusa i llunyana—, abaixava les parpelles i es veia esventrant el lluç i contemplant el pàncrees, la bufeta, el fetge, el ronyó, l’intestí, la polpa policroma, lluent i lliscosa. I el perill passava de llarg. Tot gràcies a les vísceres (o als ulls) del lluç.

Fins que un dia la peixatera va descarregar unes ganivetades enèrgiques sobre el cap particularment resistent d’una tonyina i els pits li van oscil·lar sota el davantal tacat de sang i bilis. Ell estava indefens, desprevingut. Les mamelles balandrejaven a cada envestida. Un lluç, un lluç! Va haver d’apartar la vista i la va dirigir a les boques badades dels peixos arrenglerats sobre el llit de gel, a les antenes inquietes de les llagostes que agonitzaven, a les pinces dels crancs, a les malles atapeïdes de musclos i escopinyes. Però no va trobar-hi consol. El mal estava fet.

Ara, davant una emergència, quan vol pensar en el lluç, li ve al cap el mamellam de la peixatera. Tot s’ha espatllat. Sense el lluç li serà difícil mantenir a ratlla el pecat, allunyar-se de la lascívia, com exigeix cada diumenge als seus feligresos. Per culpa d’aquells pits intrusos, haurà de canviar d’estratègia. Haurà d’oblidar-se del lluç, adoptar una altra bèstia. Potser un porc senglar.

Comentaris

  • Pobre lluç[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-02-2018 | Valoració: 10

    Amb la fama que tenen els seus ulls, però que bo que és a la planxa! Relat molt ben descrit, amb coneixement del món del peix i amb una psicología del protagonista que es va mostrant de mica en mica. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Ulls i pits[Ofensiu]
    Montseblanc | 06-02-2018

    Hahaha eròtic i divertit. He sentit amb les teves lletres tot el fàstic antiestímuls dels ulls del lluç, ui sí quin fàstic. Però també he vist a la peixatera (que ja n’he vist unes quantes així), concentrada en la seva feina, però amb els pits per allà al mig, no se’ls pot pas arrencar hahaha. Molt bo!

  • Pobre capellà[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-02-2018

    La peixatera l'ha ben fotut... Potser uns calçots? Una sensualitat sorprenent.

  • Mister besuc.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 04-02-2018 | Valoració: 10

    Ets peixater o què? Perquè per fer un relat eròtic valent-se d'un ambientació d'una parada de peix cal molta mestria d'aquest ofici i també de l'altre, el literari.
    Res! que m'ha encantat el teu relat en tots els sentits. Com transcorre l'acció i la seva intriga que m'ha fet estar amb els ulls oberts com un besuc. Molt de moviment...gairebé la peixatera em talla els dits. I l'erotisme, sens dubte, ha desfet el gel...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tristram

Tristram

6 Relats

18 Comentaris

1414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
"Tant de bo el pare o la mare, o en realitat tots dos —que tots dos, en rigor, en tenien la mateixa obligació—, haguessin pensat què anaven a fer quan em van engendrar". L. Sterne.