Llona

S'havien inventat els esborralluna, uns petits aparells immòbils encastats a l'ungla del dit índex dret (o de l'altra mà, pels esquerrans). S'engegaven sols davant les llunes, tot tipus de llunes. Les aplicacions eren totes lunars: esborraven l'astre del cel quan apareixia, l'esborraven tant tantes vegades alhora que va acabar per
desaparèixer...trista, indignada, utilitzada, la lluna. Era ella qui escollia quan ser-hi o no,
el seu cicle, el seu ritme. El seu ser i no ser sent-hi. I sentint-hi i sentint-ho.

Els esborrallunes (fashionment dits 'erasermoons') treien del mapa miralls de lluna i éssers -animals o fèmines- anomenades Lluna que no es trobarien mai més (ni pels altres ni per a elles mateixes).

Tothom estava encegat amb el miniaparatet incrustat a l'ungla, el genial esborrallunes. Ooooh, feien, quan les eliminaven, fent forma de lluna plena amb les boques badades en expressions estupiditzades.

Fins que...a vegades la Bona Providència procura un sortós 'Fins que'. Va ser en el format noi ferit i llest que enyorava la mare, el satèl·lit i un armari d'una àvia: tres llunes esfumades. No va parar fins il·luminar-se-li la clepsa amb una idea:

-Llona! Aquest serà el nou nom.

Va tornar, selènica ella, feliç, amb plenitud, la lluna. Amb la mare. I amb el moble.

Aquell canvi d'una lletra en el nom, per més que poca cosa, era molt. Hi havia la intenció intuïtiva amplificadíssima, la creença que podia aconseguir-se un retorn de l'imbecilment perdut.

-Armaris de lleona!-cridà, enriolat. El va arrenjar un xic, perquè li va fer gràcia continuar jugant. Van rugir, tots els armaris abans-de-lluna, tornats a lloc. Rugia el de casa seva, salvatge, carregat de roba en penjadors embolcallats de llana de llama que no callava, formant part d'aquell imprevist i necessari encanteri.

-MªLlona, Llona, torneu!

Tenia l'energia, aquell cervell, aquella essència, aquella sobretot ànima: el noi. Per això, de cop, tots els esborralluna -o erasermoons- van espatllar-se i a les ungles on estaven inserits s'hi formaven bretxes manifestadores d'irresoluble desgavell. No, no hi va haver manera de solventar la trencadissa general.

I tampoc a ningú ningú ningú se li va ocórrer d'inventar l'esborraLLONA.