Lloguer de cossos

Un relat de: David Castells
—Bon segle.
—Bon segle. Què desitja?
—Voldria un cos, vull fer un viatge terrenal.
—Molt bé, ha pensat en alguna cosa?
—No, res d'especial. Què hi ha de disponible?
—Si vol una vida tranquil·la li recomano aquest model d'home o dona nòrdica. Ros, ulls clars...
—Um, no, massa avorrit i poc estimulant. Voldria una cosa totalment diferent.
—Veig que té pressa per pujar graons. Què li semblaria un cos de dona de raça asiàtica, li podríem buscar un poble ben tranquil pel mig de la Xina on tindria temps i pau per fer créixer l'ànima.
—Ui, no, no. Ja vaig ser una dona cambotjana i vaig viure fins els cent-dos anys. Em vaig passar la vida recollint arròs. Aquell cos no s'acabava mai d'espatllar.
—I en tants anys no va aconseguir arribar al zenit?
—No, que va. El treball tant dur em deixava el cos massa debilitat per poder dedicar-me a fer evolucionar l'esperit. Ara voldria una cosa diferent. Més excitant.
—A veure, aquí tenim un cos de dona africana de raça negre. Les penúries i desgràcies estan quasi garantides si li busquem un lloc adient.
—Sí, ja vaig ser-ho fa unes quantes reencarnacions i se'm va fer molt curt. Vaig morir als divuit-anys, després de tenir dos fills. Potser seria una bona oportunitat per tornar-ho a intentar però, es que amb tant poca esperança de vida no sé si val la pena. Els primers anys de vida se'm fan eterns!
—Sí, ho entenc, però podria ser un bon repte que li pot fer evolucionar força.
—No sé... per sud Amèrica queda alguna cosa? No hi he nascut mai allà.
—Sí, precisament tinc una cosa realment especial. És com un caramel. Una reencarnació en un home de la tribu dels wajãpis del Brasil. Què li sembla?
—Ostres! Això sí que sembla interessant. Me la quedo!

Comentaris

  • Moltes gràcies pels comentaris[Ofensiu]
    David Castells | 28-10-2018

    Moltes gràcies pels comentaris. Les coses es veuen diferents si es descontextualitzen i les veiem des d'una altra perspectiva. Veure el nostre propi cos com si fos un vestit i les nostres circumstàncies com alguna cosa eventual i passatgera ens iguala a tots. Salut.

  • M'encanta[Ofensiu]
    llegiresviure | 28-10-2018

    En poques línies ens regales un relat que té moltes interpretacions, molt ric. No és només el tema de la reencarnació. I què cert és que depenent on naixem la vida és una o una altra, tan diferents!

  • Veritat oculta.[Ofensiu]
    Nil | 22-10-2018 | Valoració: 10

    Ben segur que una amplia majoria de relataires és prendrà aquest relat per la categoria de Ciència-Ficció, Fantàstica, tal com tu ho has classificat. Però jo sé que és ben real tot el que diu el teu ingeniós i molt ben estructurat relat. Deixant de banda el to humorístic que fas servir, tot ell amaga un missatge, un coneixement de com funciona la transmigració de les ànimes. Està bé que de tant en tan algú escrigui coses que fan pensar més de lo normal. Mercès, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

David Castells

7 Relats

7 Comentaris

983 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
DAVID CASTELLS

Biografia: David Torres (Barcelona-Gràcia, 1959) Actualment resideixo entre Sant Cugat del Vallés i Castelló d'Empúries. Informàtic especialitzat en bases de dades i optimització de processos. Vaig començar a escriure fa molts anys però però fins el 2014 no vaig començar a publicar en autoedició amb el pseudònim de David Castells.

Temàtica: Novel·la d'acció, misteri, humor, psicologia per joves i adults, relats de fantasia curts, novel·la de ciència ficció, novel·la negra.

Contacte:
Mail: dvd.castells@gmail.com
Twitter: @dvd_castells

Obres publicades a Amazon:

L'HOME QUE INTUÏA (651 pag): Trilogia d'aventura, misteri i humor basada en tres novel·les anteriors.
L'HOME DE LA CORBATA LLAMPANT (61 pag): Novel·la curta i assaig de política ficció i humor quàntic.
ODDITY (171 pag): Novel·la de ciència ficció per a joves i adults.
SI LA BOSSA SONA (253 pag): Novel·la negra.