Lliure, el millor viure.

Un relat de: free sound
L a por ja no existeix, la pena és qui ho fa per tercers...
L a vida és d’un mateix, no hi ha recompenses,
I el millor llibre és el que es frueix.
U na bonica història, que només té un final,
R egust dolç amb xic de sal.
E scollir o valorar,
,

E l desig o el malparlar,
L a il·lusió de l’amor,

M illor lluita,
I si és de cor.
L a intenció o la passió,
L i fan veure l’atracció.
O potser
R es o més,

V olen ser uns presoners.
I nterès, no has après,
U ns no són peces de res.
R einventar, acariciar,
E scalar sense parar.


Novembre 2011

Comentaris

  • La vida és una recompensa[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-11-2011

    Estic d’acord amb tu quan dius que la vida no té recompenses... fora d’ella mateix, que ja és un regal en si mateixa, si aconsegueixes fruir-ne sense por i sense penes.

    I també és cert que de vegades volem ser presoners... presoneres de l’amor, és clar!
    A veure si et sembla que aquest joc amorós amb aquestes peces que acaronen són “una bona presó” : Joguines de dona

    Fins aviadet, que he vist que has publicat tres novetats alhora!

    T’envio una abraçada viva,
    Unaquimera