Llicenciatures per a ser àvia

Doncs mira, he tingut un moment i he dit... passa-hi!

Gràcies pel comentari!

M'agrada molt aquest relat! tot i que la dona té més llicenciatures, aquestes són les que no es treu en cap universitat ni en cap escola...

Espero que jo, a part de tenir-ne en diplomes de veritat, també pugui aconseguir totes les que expliques tu tan bé!

De veritat que m'ha agradat molt! Una bona manera de veure i valorar els treballs que tantes dones sempre han fet i no s'han valorat mai.

seguiré llegin-te

Petons, lletres i relats!

_auf dem weg,,,

No em sento identificada amb aquesta manera d'entendre el nostre pas per la vida, tanmateix m'ha agradat aquesta frescor i divertimento davant una realitat molt generalitzada i arrelada en una gran part de les dones

Quanta raó tens! Amb clau d´humor m´has fet pensar en l´immens treball que arribem a fer les dones, però el que més desitjaria en aquests moments de la meva vida és obtenir la "llicenciatura d´àvia", encara que pot anar per llarg. Mai de sap.
Et felicito pel teu relat tan original. T´agraeixo, de pas, el teu comentari sobre algun relat meu. Crec que aquesta família de relataires ens ho estem passant molt bé.
Salutacions.
Mercè Bellfort

Ben certs els "estadis" que es plantegen en aquest relat i explicats de manera molt divertida i entretinguda.

Sóc del mateix any que tu i tinc la carrera a mitges: encara no sóc àvia. És curiós però la última assignatura no depèn de nosaltres, no?
En fi, que ara tinc un xic de temps, però el teu relat em fa pensar que això pot canviar en qualsevol moment. Per una banda fa molt il·lusió i per l'altra, em surt un ai!, un sospir ben fondo...

Es veritat que la vida d´una mare passa per a tots els estadis que cites, ha de ser mestra, psicologa, metge, mestra de reforç, i a més és fa llicenciada en patir, i sobretot en estimar, i així arribarà amb bon bagatge a un altre graó també molt important, ser iaia.
M´agradat molt el que dius i com ho dius.

No, no em vaig enamorar vora mar, però ara ja molt gran el mar em serveix per recordar vells moments engrescadors.

Un petó Anaoj

es ben cert que la vida exigeix estudis:
llicenciatures i doctorats:
i nomes le pas del temps et dona el titol,
suat al maxim , d' examens parcials ,
tantes batalles , per guanyar la guerra !
pero desde el cim dels anys.
ja reposant.
has guanyat el titol :
matricula!

Avet_blau

Acabo de rebre l'orla de la darrera llicenciatura , en el meu cas "Padrina", i el teu relat m'ha fet sentir encara més feliç.
M'agrada com descrius d'una manera divertida i real , el nostre pas per la vida.
Una abraçada i fins aviat,
Núria

Hola Eulàlia,
he vingut a la teva plana gràcies al comentari que m'has fet. Hi ha tanta gent en aquest web que és impossible conèixer-los i llegir-los a tots. M'alegro d'haver-te trobat. Fa uns dies, el dia de la dona, al forum moltes persones van penjar escrits referents a la dona, he pensat que el teu hauria estat un molt bon candidat.
M'ha agradat molt la reflexió, en to d'humor, que has fet de la carrera d'una dona. Estic d'acord en que són totes i cadascuna d'aquestes coses, però encara molt més... :-)) i tu ja ho saps!!!
M'ha agradat l'estructura que li has donat al text, és original, a mode de currículum. El que m'ha agradat sobretot ha estat l'humor. Penso que en fa falta molt actualment.

Una abraçada!!
Leela

SI SENYORA, LA CARRERA MES LLARGA I DIFICIL DEL MON DOCENT . I LA MAJORIA LA SUPEREN AMB MATRICULA D'HONOR. FELICITATS PEL RECONEIXAMENT QUE HAS TINGUT ENVERS TOTES LES AVIES.