llibre de poemas

He estat massa anys sense tu,
des que l'amiga adolescent
em va presentar Bécquer.
Ara que el sol de les valls
ha pintat de neu els cabells,
recordo com pot ser negra la nit
sense llum al cor, i com d'erma la
terra fecunda d'herba verda i la
bellesa dels còdols esculpits a la
riera fonda camí amagat fins
aquell mar tan blau de vent serè.
Quan he trobat aquell poema oblidat,
ha fos l'últim gel que premia el
pensament perdut en la muntanya.
Fosca del temps, beure cada dia
de tu, de la terra, del mar i del sol,
I quan sigui per el camí infinit
tu seràs sempre aquí, poesia,
sense mi.