Llibre de filosofia per escamarlans autodestructors

Un relat de: Tiamat

0. ABANS DE RES,


0.1 CONCEPTES BÀSICS
La vida és com un grapat de meduses absorvents.
Els cendrers tenen forma d'espiral només perquè és l'única manera que les granotes no es llepin les arteries.
Les cigonyes amb colesterol volen entre les quatre i les cinc de la tarda.

0.2. UNITATS DE MESURA DE L'OXIGEN DIVÍ I RELACIONS ENTRE ELLES
Quatre parenostres equivalen a una cloïssa.
Un rossinyol és mitja llauna d'espinacs.
Dues escopinyes són el mateix que dues escopinyes durant tot el capítol 2 (quan el vent s'enduu les espardenyes). A partir de llavors, dues escopinyes equivalen a una escopinya i mitja.

0.3. CONFUSIONS TÍPIQUES
Una taquicardia no té res a veure amb una cinta daurada posada dins el nas d'un ratolí.
Lupa i la muntanya dels set sols que mai no veu la pluja, només són sinònims en el capítol 3 (matances experimentals).
No confondre emitància amb ermitància previsora.



1. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA ESCAMARLINA


1.1 PREHISTÒRIA
El primer escamarlà no sabia ni llegir ni escriure, però sí que sabia menjar puré de patates amb les mans. Va fer una reflexió, pintada a la paret d'una caverna, d'on s'extreu la primera conclusió: la mallerenga és feta de magnesi.

1.2 L'ENDEMÀ DE LA PREHISTÒRIA
Aquesta afirmació va ser desmentida per Mitràcores, filòsof egipci de vincles germànics. Després de menjar-se quatre pedres i vomitar-ne tres, va topar contra una lupa i es va cremar una pota. El va fer famós la frase que va pronunciar en aquell moment: els escamarlans no saben caminar drets, ni tampoc les mandràgores. Malauradament, va morir després de descobrir que un imant no ho pot aguantar tot.

1.3 UNA SETMANA DESPRÉS D'AIXÒ D'EN MITRÀCORES
Un escamarlà femella va casar-se amb un nabab, i van tenir cinquanta-tres cries. Aquest fet, no tindria res de destacable si no fos perquè l'escamarlà femella era estèril. Això va provocar tres reflexions importantíssimes sobre l'existència de l'escamarlà (veure capítol 2.4)

1.4 FA QUATRE DIES
Tot i que alguns ho afirmen, no és cert que el gran filòsof escamarlinenc, Jiuston Brolkin, digués: aquest llapis és una caca de vaca!. En realitat va dir: acav ed acac anu sé sipall tseuqa, que va deixar molt més confosos als seus contemporanis, especialment l'escriptor de novel·la pornogràfica Vili Fló, que estava convençut que aquell llapis era la seva muller. Anys més tard, va descobrir que la seva muller era una sardina, i va exclamar, arronsant les banyes: mamma mia!, frase que trobem escrita en el seu epitafi. Tampoc és cert que el mateix filòsof fes famosa la frase Jiuston jiuston, tenemos un problema.

1.5 ARA
S'escriu el primer llibre sobre la filosofia dels escamarlans autodestructors, i un error d'imprenta fa que no es pugui escriure cap cop la paraula "            ", dificultant la compressió total de la complexa mentalitat de l'escamarlà.



2. QUAN EL VENT S'ENDUU LES ESPARDENYES


2.1 QUAN EL VENT S'ENDUU LES ESPARDENYES,
les verdures canten Guantanamera.
Això té a veure amb l'àcid que dues escopinyes desprenen al beure sal dissolta. Si no fos així, no sabríem quin és el nostre futur més immediat i acabaríem cantant la cançó de Bon Jovi que diu: iusincasoong fodibrouquinjar-ee, uao uao.

2.2 VOLICIONS
Una volició sols és correcte quan posem molt d'all als pastís de blancaneus.
En qualsevol altre cas, el desig més immediat dins el procés de disseny d'un determinat ambient, podria ser mortal.

2.3 EL PERQUÈ DE LA FAMíLIA
L'escamarlà pare només serveix per lligar ventoses. Però sense ventoses, la vida dins un pis de 90 metres quadrats no és possible. D'aquí vé la importància de l'escamarlà pare dins la vida familiar dels escamarlans autodestructors.

2.4 REFLEXIONS SOBRE L'EXISTÈNCIA DE L'ESCAMARLÀ
La vida és com un grapat de meduses absorvents.
Tenir els ulls de color negre no significa en cap cas que el teu fetus neixarà vestit.
Una poma sense una pera no serveix absolutament de res dins l'àmbit de les matemàtiques.

2.5 PER QUÈ, AUTODESTRUCTOR?
Les relacions entre escamarlans autodestructors de sexes oposats, determina la manca d'espinacs. Quan falten dotze espinacs (o sis rossinyols, que és el mateix), es produeix l'autodestrucció per desesperació. Si en faltessin tretze, l'autodestrucció no seria possible, però això no passa mai. Per aquest motiu, i perquè així ho va dictar Déu, els escamarlans són autodestructors.



3. MATANCES EXPERIMENTALS


3.1 LA MORT D'UN ESCAMARLÀ MEDIEVAL
La mort d'un escamarlà medieval només és útil quan és per vellesa o per autocrítica.

3.1 LA MORT D'UNA MANDARINA
La mort d'una mandarina et fa reviure de manera entenedora el teu primer any de vida. Saltant-se, és clar, el dia quaranta-tres, per motius econòmics que no tenen res a veure amb filosofia i dels quals ja se'n parla extensament en el llibre L'economia dels escamarlans autodestructors.

3.2 L'AUTODESTRUCCIÓ
L'autodestrucció és una bajanada.

3.3 DESPRÉS DE LA MORT
Després de la mort per raig de lupa, vas a parar a la muntanya dels set sols que mai no veu la pluja.
Després de la mort per autodestrucció, explotes i el mar escampa la teva cendra.



4. CASOS PRÀCTICS


4.1 CAS 1 (com diferenciar el que és un pensament filosòfic del que és un pensament científic)
Agafes un paperet i hi escrius el nom de la persona que et va foradar el peu. Tires dues gotes de llimona dins un recipient, juntament amb dues cullerades d'aigua i un xic de sucre. Enterres el paperet sota la sorra mentre repeteixes el teu pensament. Llavors, et beus la barreja. Si té un gust picant, el pensament és filosòfic. Si té un gust com de patata, el pensament és científic. Si és salat, has confós la sal amb el sucre.

4.2 CAS 2 (com escriure un pensament filosòfic)
Obres el diccionari i busques el significat de nabab. Si n'ets capaç, resulta que també ets capaç d'escriure sobre la filosofia dels escamarlans autodestructors.

4.3 CAS 3 (quina és la meitat de 242)
Per qualsevol escamarlà digne de culte, la meitat de 242 és 121.



5. CONCLUSIONS
Qualsevol conclusió extreta d'aquest llibre sobre la filosofia dels escamarlans autodestructors, serà penada amb deu euros de multa, a no ser que la conclusió en qüestió sigui aprovada pel comitè de cigonyes amb colesterol.

Comentaris

  • olé (que vol dir "visca")![Ofensiu]
    eloixuriguera | 08-01-2010 | Valoració: 10

    Delicat, fresc, efervescent, intel·ligent. Hi he anat a petar no sé per on. M'agrada el to pedagògic. No veig gaire clars els vincles germànics de Mitràcores, però apart d'això crec que l'assaig és de molta utilitat pública. M'angunieja una mica l'aparició de "Deú", que suposo que és un animal mamífer d'ordre perillós, a certa alçada de l'excursió conceptual, m'ha accentuat tota una lamentable sensació de fragilitat que em sembla que ja tenia quan m'he despertat aquest matí. mentre el fred penetrava els vidres i les cortines de la finestra. Després he obert el congelador i he vist que només hi tenia gambes congelades. Així que he tornat a començar pel cafè amb llet. Un text molt ben parit!

  • Té la pinta de ser un bon text, però tinc dubtes...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 22-07-2007 | Valoració: 9

    Al principi, com que quasi tot el que porta la paraula "filosofia" m'atrau, he decidit mirar aquest relat.

    És simpàtic; no he entès res (quan llegeixes els llibres de Hegel sovint tampoc entens res, si t'he de donar la meva opinió), però és molt simpàtic; és d'agrair que estigui dividit en capítols, fa més suau la lectura.

    He dubtat entre posar-te un 8 o un 9, però al final, t'he posat un 9, esperant estimular-te per a millorar.

    Una abraçada!

  • Hola!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 24-08-2006 | Valoració: 10

    Potser no és el millor que t'he llegit (tot i que tampoc n'he llegit gaires, ho reconec, mea culpa!) però l'he trobat fantàsticament absurd, rematadament entortolligat i increiblement divertit. M'ha agradat molt.
    Sempre que acabo un relat teu d'aquest estil em pregunto com carai has aconseguit escriure'l...

    Petons!

  • Fantàstic[Ofensiu]
    nani | 27-08-2005


    Bones
    t'acabo de descobrir
    i ja estic meravellat
    imagina't!!!!
    (amb el que em costa a mi meravellar-me :P

    doncs t'he de dir que el títol m'ha cridat molt la atenció i des que he començat a llegir que no he pogut parar fins arribar al final.
    Quant humor absurd!!
    T'agrada Woody Allen?
    El teu escrit té una retirada als seus contes, sobretot als més absurds.

    Felicitats.
    Paro aquí el comentari perque necessito llegir més coses teves.

    Si se'm permet la gosadia, la imprudència, t'adreço a un relat que tinc penjat que també és de filosofia (si és que t'agrada el tema).
    És una lluita entre Déu i el Geni Maligne amb un convidat especial: DESCARTES. No és el millor que he escrit, i és bastant freak, la veritat, però crec que potser et pot agradar.

    una abraçada.
    continuaré llegin-te.

    salut ;)
    NANI

  • Molt bo![Ofensiu]
    homenot | 27-08-2005

    Encara no l'havia llegit i, sincerament, trobo que és un relat excel·lent. L'humor barrejat amb una descripció acadèmica és boníssim. Felicitats Tiamat! Sóc jo qui em trec el barret.

    Una abraçada,
    Gerard

  • Rectifico[Ofensiu]
    Daniel N. | 15-03-2005 | Valoració: 8

    El dia que vaig posar el comentari de més abaix estava tenallat per la depressió. A més tinc la costum de dir el que penso. Només volia reflectir que em sembla absurd que hi hagi aquest apartat de l''editora destaca' doncs al meu parer té el gust al cul aquesta editora. A part vaig presentar un quadre a un concurs de pintura i no va passar ni el primer tall, en fi, que vaig tenir un atac d'incomprensió i et demano disculpes si t'he pogut ofendre. A dia d'avui em trobo molt millor d'ànims.

    Una abraçada

  • Reflexió[Ofensiu]
    Daniel N. | 12-03-2005 | Valoració: 7

    Escriure en aquesta web se'm fa cada dia més penós.

  • Coherent amb la incoherència ![Ofensiu]
    Pepet | 10-03-2005 | Valoració: 10

    M'he esperat per a fer-te el comentari que fóssin entre les quatre i les cinc per tenir més opcions de que les cigonyes amb colesterol
    aprovin la conclusió i evitar la possible multa.

    La conclusió extreta és que no crec que sigui possible imaginar què et pot passar pel cap després de menjar una mariscada en un lloc
    on faci força sol i amb quantitat d'ocells voladors pels voltants !

    Si les obres de Dalí, Tàpies, etc. són genials, no ho és menys aquest relat ! (Una mica exagerat, si que quedo, potser...)

    Fantàstic, Tiamat ! ;-)

  • Deliciós[Ofensiu]
    BlauFosc | 10-03-2005

    Simplement deliciós. Surreal. Personalíssim... i acabo de veure que tens un bon grapat de relats.

    Els aniré llegint.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

680811 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.