Llibertat

No ploris més, llibertat.
Els homes mai t´han conegut
i erròniamente han fet de tu
la senyera de les seves esperances.
En el teu nom han fet guerres,
han lluitat per tu, dama inconquistable,
i en el seu cec deliri
t´han sacrificat les seves vides.
Per damunt de la teva imatge
han edificar la muralla
dels seus somnis,
sense saber que una bufada
de la teva irrealitat la convertia
en la companya del vent.


Frágil, ambigua, manipulada llibertat...
Els polítics t´anomenen
sense coneixer-te;
els poetes et sonmien en els seus versos,
com una amant de boira;
els oprimits et criden,
però tu no els escoltes.
Perquè com un eteri fantasma
recorres el món,
deixant sols un rastre efímer
que s´esvaeix amb la teva
propia imatge.
I mentre en la seva follia col.lectiva
els homes et persegueixen,
et cerquen afanyadament,
anomenant-te en la seva inconsciència,
sense adonar-se que mai,
utópica dama,
no vas habitar entre ells.