LLIBERTAT

- Et portaré a la victòria, però per un preu molt alt... Llibertat!
- Llibertat?
- Llibertat!
- Però... de qui? La... la teva? És a dir, et pago amb la teva...
- No, no, no la meva, la teva.
- Clar, perquè dic, no em sona que jo et posseeixi com a esclau ni...
- No, en absolut, quina tonteria...
- M’he quedat una mica... saps? Hòstia, què passa aquí...
- Ja, ja t’entenc, ho he formulat malament, perdona.
- Tranquil, home, no passa res.
- Bé, la idea era que en quan t’ajudés a aconseguir la victòria tu deixaries de ser lliure.
- Sí, sí, si més o menys ja he vist per on anava la cosa.
- Passes a estar a les meves ordres, fidelitat total, vull dir.
- Bé, bé.
- No és que... a veure, no estic dient que et ficaré en una gàbia ni res per l’estil.
- Que sí, que sí, que ho he entès.
- Vale. Bé. Doncs això. La teva llibertat.
- Estem d’acord.
- Perfecte.
- Guai.
- ...
- ...
- Jo vaig tirant.
- Ah, d’acord.
- Vagi bé.
- Adéu siau.