LLIBERTAT TÉ NOM DE DONA

Llegint molts dels vostres escrits de diferents gèneres n’hi ha hagut un que m’ha cridat l’atenció. I és la llibertat en què les dones escriviu quan feu referència al sexe. Res a dir, només que celebro que la dona hagi trobat en l’escriptura la llibertat que sovint se li ha negat per poder expressar-se. Encara caldran molts anys de lluita perquè la igualtat amb l’home sigui una realitat, però (això sense arribar a parlar dels casos més extrems com el de la violència de gènere en els països occidentals o la situació de la dona en els musulmans). És en aquest camp de l’escriptura on trobo que les dones heu trobat la vostra identitat, sabent donar-li, tot i expressar-vos sense embuts ni contencions, un caire més literari a les vostres fantasies que no pas l’home, que sovint es deixa portar pels instints més primaris i acaba utilitzant un llenguatge barruer amb el qual es perd l’encís de tota creació.

I és que sexe i qualitat literària no tenen perquè estar enfrontats. Al capdavall l’escriptura és un vehicle que ens fa viatjar molt més enllà dels sentits i que ens permet convertir els actes més purament materials en viatges amb els quals explorem altres universos i que poden estar farcits de fragàncies, sabors, sons, temperatures... No és aquest el potencial real de l’escriptura? Penso que si hi ha algú que més s’aproxima és la dona. És a dir, que potser sou vosaltres les que gaudiu d’un grau més alt de Llibertat quan aconseguiu fer volar la ment en un terreny tan delicat com és el de l’eròtica, que sovint tendeix a embrutir-se. Els homes, més viscerals, ens és difícil escapar de la dictadura dels sentits i no ens costa gens deixar en segon terme l’art d’anar teixint una trama literària que pot acabar construint un entorn màgic.

M’adono que, de retruc, els homes també hem sigut víctimes de la discriminació ancestral de la dona (és curiós, una realitat que hem provocat acaba afectant-nos). Tant és així que hem construït personalitats dures, insensibles, fins i tot cruels, on el poder, la grandària i la virilitat són els valors que importen, i hem deixat de banda aspectes emocionals de la persona, com poden ser la sensibilitat i la tendresa, que també formen part de nosaltres però que sovint les hem tingut que amagar perquè el prototip de mascle dominant tan arrelat en la nostra societat no acceptava a un home que no sabia reprimir aquests “símptomes de feblesa”.

El vostre pas, com diria Neil Amstrong, pot semblar petit per a la dona però és un gran pas per a la Humanitat. Si més no com per donar al sexe, a la dona, a l’home i la humanitat sencera la dimensió que mereix. Delicadesa, sensibilitat, tendresa, no són camps reservats a la dona, eixamplen la nostra persona. Potser és aquesta mutilació de sentiments que hem patit els homes durant segles el que ha portat a bona part de la nostra societat a sortir de l’armari (ho dic amb tot el respecte).

I si Llibertat té nom de dona, què me’n dieu de Felicitat? Caldrà asseure’s amb l’ordinador i la honestedat al davant per destriar quines paraules neixen del fons de la nostra ànima donant sentit als nostres dubtes i així traslladar a la pantalla nous relats que cerquin la veritat i la coherència.