Llibertat-llum-llibertat

Un relat de: iong txon
.







“Hem nascut per estimar. Tenim una responsabilitat envers l’amor, i ens passem mitja vida aprenent a assumir aquesta responsabilitat.
Que gran i meravellós és el fet que les persones hem nascut per fer-nos responsables de l’amor!”


Rev. Dr. Moon, Sun Myung; Veritable Pare del Cel, de la Terra i de tota la humanitat
La Força del Cor – Una selecció de les seves paraules a cura de Carlos Badosa.


“Si vosaltres persevereu en la meva paraula, sereu de debó els meus deixebles, i coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures”.

(Joan 8: 31-32)




Aquest darrer és un dels meus versets favorits en l’Evangeli, perquè transmet molta esperança. Si analitzem la seva conclusió “…la veritat us farà lliures” veiem de seguida que dues paraules concentren tot el seu pes semàntic. Però són termes que poden requerir alguna matisació: el substantiu veritat, per una banda, i l’adjectiu lliures, per l’altra, que ens remet a un altre substantiu igualment gran i matisable com és el concepte de llibertat.

Pel que fa a aquest darrer, ja Jesús mateix el va haver d’aclarir en el seu dia, interpel·lat pels seus interlocutors, tal com es pot llegir als versets immediatament posteriors (Joan 8: 33-34). Jesús no estava parlant a un grup d’esclaus, ni als presidiaris en una presó. Així doncs, la paraula "lliures" no feia referència a la llibertat d’acció pròpiament dita, sinó a la lliure voluntat, fent servir la terminologia utilitzada en el llibre Els Principis Divins o, dit amb altres paraules, a la llibertat del pecat. De fet, si fem gaire pecats, en el fons del cor sabem perfectament que no som lliures, no hauria de caldre que ningú ens ho digui.

L’altre terme, amb un significat encara més ampli, es presta a una certa ambigüitat. Cal tenir també en compte que, si més no en el nostre temps, s’ha anat carregant de connotacions negatives que n’han fet un mot considerat “políticament incorrecte” en la seva accepció més filosòfica i transcendent, per tal com se’l vincula a les posicions ideològiques més dogmàtiques i, especialment, als fonamentalismes religiosos més radicals.

Però baixant al terreny més pràctic de les qüestions mundanes o el dels grans temes de la ciència, i de fet també en l’espai més aeri dels temes filosòfics i de la religió o la metafísica, es pot dir que hi ha moltes petites “veritats particulars”, una per cada pregunta i per cada tema concret de debat.

Quina és doncs la veritat que ha de fer lliures els deixebles de Jesús? Quina és doncs la veritat que els va prometre com a premi a la perseverança en la seva paraula, i com a representants de les generacions futures i de tota la humanitat? Quina és la veritat que té el poder d’alliberar la gent?

És la llibertat sobre la història de Catalunya? Sobre les arrels de la nostra llengua? O la veritat sobre la Teoria de la Relativitat d’Einstein? La veritat sobre l’origen de la vida? Sobre l’origen de les espècies? Fins i tot sobre l’origen de l’espècie humana? La veritat sobre l’origen del llenguatge? O l’origen del Cosmos mateix? La veritat sobre la interpretació de les metàfores, les paràboles i els símbols en les Escriptures sagrades de les diverses religions del món?

Tots aquests temes són molt interessants i segurament algun dia els coneixerem millor, amb tot luxe de detalls, però no són la veritat que pot alliberar la humanitat del jou de la naturalesa caiguda i el pecat.

En aquest cas, podem trobar alguna pista en l’Evangeli gràcies a les paraules de Jesús en altres moments, com ara la seva resposta a l’apòstol Tomàs: “…Jo sóc el camí, la veritat, i la vida; ningú no ve al Pare sinó per mi” (Joan 14:6).

Però, com Jesucrist mateix va dir, no havia arribat encara el moment de poder aclarir totalment aquest i altres interrogants que de tant en tant li plantejaven el poble i els deixebles.

Als darrers dies, amb l’adveniment gloriós del Senyor, com a Veritable Pare de tota la humanitat, ens arriba una nova llum més clara: la revelació d’una nova expressió de la veritat. Així doncs, en el nostre segle i per primera vegada a la història, com a contemporanis dels Veritables Pares, tenim el privilegi i l’honor immerescut d’haver pogut rebre les seves paraules, recollides en el Txon Son Kiong, el Txam Pumo Kiong i els múltiples volums on han quedat recollits els seus missatges i discursos per la posteritat.

Només per aquesta gràcia avui podem comprendre el significat d’aquella promesa de Jesús en la seva totalitat: La veritat que alliberarà la humanitat és aquella sobre la naturalesa de la relació d’amor entre un home i una dona, segons l’ideal original de Déu per la creació. En particular el Pare Veritable, el Rev. Dr. Moon, Sun Myung, ha abocat sobre la Terra tota la llum necessària, desitjable i gairebé diria que tota la possible sobre aquesta qüestió. A nosaltres només ens cal estudiar les seves paraules, que han vingut a nosaltres amb la Segona Vinguda del Messies, com una revelació de Déu i un regal del Cel per tota la humanitat i en particular per la nostra generació.

Només afegiria aquí que també el nostre Pare ha dit en alguna ocasió que Jesús "(…)educava els seus deixebles amb la veritat i els salvava amb l'amor". És a dir, que per alliberar-nos del pecat ens calen tant la llum de la Paraula com el caliu del l'Amor Veritable. Molta gent avui no pot arribar a comprendre el cor de Déu ni tan sols percebre la Seva presència viva perquè en realitat han perdut la fe en l'amor veritable. L'amor veritable no és una cosa que es pugui arribar a comprendre només amb paraules, sinó que cal experimentar-lo i sentir-lo. Hem d'aprendre a controlar els desitjos del nostre cor i també ens cal desenvolupar la nostra sensibilitat a l'amor del nostre Pare i Mare celestial.







.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107947 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.