Llibertat en gris

És l'amor.

En gris?

Ens va de perles!

"El vent amara l’esquena, m’empeny
sota un paraigua tan petit!
No cal gaire esforç per a caminar,"

Sempre podem reclamar ajuda al vent.
El bon vent o el dolent; el ven que ens
va portar...

Mentre tant tu i jo, si tu vols,
sota el nostre paraigües!

Molt be la barreja de poesia i " versos" amb prosa.Hi falta un paraigües verd....

I celebrant aquest nou veïnatge, em deixo caure pel teu racó, esperant trobar-hi un poema com el teu. Serè, lúcid, positiu, i, no obstant, gris. Però és un gris claret, amb matisos, amb escletxes que et transporten a un saber fer i un saber estar res més enllà del que és suportable. Sense nombrar-la parles de la pluja, amb un sentiment entranyable i nostrat. En els dies grisos també caldria dir "Bon dia tingui" i "Bona nit i passi-ho bé".

Salut!

Aquest també m'ha agradat, intentaré recordar-lo demà, i convertir un dilluns que es preveu plujós en un bon dilluns de bassals i botes d'aigua.

Donar-li la cara, sigui el que sigui el que el dia ens aporta: el sol, la neu, la boira, la pluja... Tu ets de les persones que reculls les gotes de la pluja a la butxaca, els raigs del sol al barret, la neu a les pestanyes i la boira a les mans. Perquè et teu esperit vital t'aporta a acceptar tot el que ve de l'exterior per a interioritzar-ho i fer-ho teu. Et sents lliure i feliç amb tu mateix. Entre d'altres coses, perquè se t'ha atorgat un regal que no té preu: la facultat de la paraula.

T'he buscat arrel del teu comentari (moltes gràcies!) i quina agradable sorpresa! He gaudit molt d'aquest poema teu. Sempre he cregut que d'alguna manera el pas dels anys ens ha de portar a aprendre realment a viure i em sembla intuir que això de jugar el gris a favor n'és una de les claus. Sones com un vailet de 52 anys! Ja tens una lectora més! :)

Fill meu, ets tan comentat i tan estimat per aquest raconet virtual que difícilment puc afegir-hi quelcom de nou! La positivitat enmig de la grisor? La persona que amb la maduresa dels anys ja sap contemplar-ho tot des d'un altre prisma? Saber traure gaudi dels moments que brinda la vida?
Tot plegat és tot un al·legat a l'alegria. I per això mai ens hem de cansar de lluitar.

Salutaciions des de València,

Llorenç

Per doble motiu, primer perquè m'agrada el poema tal com l'has creat i segon perquè compartirem llibre novament.
Enhorabona, Aleix

Una abraçada d'aliança
Joanalvol

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

Un poema que transmet una gran dosi d'optimisme... És agradable llegir-lo... Tota hauríem de prendre exemple i afrontar els dies grisosos amb aquesta actitud...
Enhorabona, Aleix!!

Mostres amb breus mots que tot allò que és gris esdevé daurat
quan intervé amb força la voluntat de ser per damunt de tota altra cosa.
Quan l’home se sent lliure, què importa l’edat? Malgrat els anys gaudirà sempre de llibertat.

Una abraçada compartint la llibertat
Joanalvol

..per una llibertat difícil d'aconseguir.
Emperò, seguirem lluitant!

M’ha fet somriure aquesta poètica i franca declaració de llibertat per part teva, Aleix!
I és que no hi ha res de tan senzill com deixar anar un sentiment fort expressat amb poques paraules, perquè arribi a l’altre i l’atrapi, i el ressoni endins, i sigui compartit.
Així m’ha passat a mi en aquesta ocasió, en tornar a la pàgina després d’aquests dies caòtics sense RC, quan he vingut fins el teu poema, que no volia deixar sense relectura i comentari amb declaració de comunió llibertària inclosa.

Ja veig, benvolgut Aleix, que el gris no et deprimeix. Almenys, el gris d’un dia gris i mullat, quan no cal gaire esforç per caminar, ja que saps aprofitar que el vent t’empeny les passes... de manera que t’ofereixo un homenatge Al vent ( ja saps que només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi ) , un altre element que ens pot deslliurar de molts pesos i lligams.

T’envio una abraçada molt positiva,
Unaquimera

Una actitud valenta davant les diàries grisors....Bravo!!!
Gràcies, Aleix per les teves bondadoses paraules, tan afables i generoses..
Rep tot el meu amor i agraïment....

i seguiràs gaudint-los en gris. Perquè del gris, amic Aleix, en fas color. Res no t'arronsa, res no et priva de volar per assaborir la llibertat. I, alhora, saps tocar de peus a terra.
Aquí rau l'harmonia del teu missatge, que no és altra cosa que el reflex d'un tarannà positiu que sempre mira, sí, mira endavant.
Gràcies per tanta dosi d'optimisme, i per transmetre-la amb les paraules justes, que són les que provenen del cor.
Una abraçada ben forta!

Mercè

sigui del color que sigui.
Tot i que prefereixo un dia radiant de sol la pluja també té el seu encant.
Quan és suau em recorda una balada tendra. Si acompanyada de llamps i trons, una òpera de Wagner.
Un poema preciós, com tot el que escrius.
Gràcies pels teus comentaris , amic Aleix.
Una abraçada.

Pensaments en clau de poesia. Sentiments en clau de vivència.
La llibertat no té edat.

Sigues lliure, Aleix, i gaudeix del teu camí.

Un bell poema que tot parlant-nos de grisor, ens ofereix blaus brillants d'optimisme. Una lliçó de com n'és de bonica la vida si ens sabem adaptar a cada un dels tons que ens ofereix dia a dia.

Gràcies per les teves paraules tan plenes sempre de sensibilitat,

Una forta abraçada,

Pilar

La llibertat pot ser de qualsevol color quan la sentim dins.
Avui que fora és dia gris aquests versos em situen, em fan sentir el vent i l’olor de la pluja recient i em transporten a un intens desig de tancar els ulls i alçar la cara esperant de nou el plugim que m’acaroni.

Aquesta “Llibertat en gris” és com un vals d’emocions fresques i lleugeres.
PRECIÓS , ALEIX!

I FELICITATS !! Per la cançó del poema “El Bastó blanc” és molt bonica!
Jo estic molt contenta amb la meva, també m’agrada molt.

Una abraçada
Núria

Però això no treu que li podem afegir color al nostre aire i al nostre gust. La vida ens presenta la seva paleta de colors a partir del blanc, el color li hem de posar nosaltres.

En un poema molt emotiu Aleix, amb un toc a la llibertat molt ben expresat.

Una abraçada.

Gemma

La vida en gris també existeix i aquest color també té el seu punt de bellesa, no tot són vermells i taronges o blancs i negres. Aquest color a mi m'agrada i m'ajuda a tenir molts pensaments i com molt bé dius a renéixer.
Gràcies per les teves reflexions
Abraçades

Un poema preciós! Amb poques paraules plasmes un munt de sentiments i de situacions.
Un dia gris, una llibertat en gris, però malgrat tot avances segur, acceptant una realitat que potser només tu veus, només tu sents. Els dies grisos ens fa adonar de moltes coses que el sol enlluerna. Són ells els que humanitzen i omplen la butxaca dels anys de saviesa que relativitza el temps.
Una abraçada,
Maria Teresa

veiem coses que de més joves ignorem, l'experiència ens fa mirar allí on abans passàvem sense fer-ne cas. No sempre cal mirar amb els ulls, la felicitat pot venir per motius diversos i sentir-se ple per un detall que altres ignorarien.
Molt bon poema Aleix.

I aprofito per dir-te que has vist tu més coses en el meu relat que molts altres. El del pont que avui m'has comentat vull dir. També diria que has captat amb molt bona intenció la metàfora del relat, el riu, un amor, un paper que vola, un poema escrit, París i una excusa juvenil.
A mi també m'atrauen els ponts i aquest de fusta que porta al Louvre, amb les seves faroles, és especialment encantador i senzill.

Una abraçada i gràcies per saber mirar amb el cor.

Ferran

Hi ha dies grisos, dies relluents, dies irrellevants. Però tots els dies ens empenyen, i és millor no oposar-lis resistència i aprofitar sobretot si anem a favor de corrent. Lliçó de vida, d’estoïcisme, d’adaptació. Qualsevol moviment ens afegeix una nova capa, una nova experiència, un nou enriquiment. Parafrasejant Lennon, la vida és allò que ens passa mentre intentem lluitar contra els dies grisos.

Hi ha dies que costa plantar-li cara al gris que ens impregna. Hi ha dies que tanquem els ulls planyent-nos i no mirem que darrera els núvols hi segueix brillant el sol. Aquest teu poema és un trocet de sol, de vida, d’optimisme.
petons
Marta

Amb optimisme vital.
És hora del renaixement, i tan bonic aquest final:
Em sento tan lliure!
Felicitats i enhorabona.
Una abraçada

magnífica filosofia existencial condensada en un deliciós poema que es pren com una galeta fina amb un cafè ben calent. No s'hi pot anar en contra, dels dies grisos. Ni dels altres. Millor seguir el ritme de l'aigua i obviar- a miquetes- el desconcert. Sempre que et llegeixo aprenc coses- de tu i de mi- . Gràcies Aleix per compartir amb nosaltres les teves obres. Una abraçada

a

un dia gris de pluja i vent i en les gotes d’aigua que m’abracen
hi han les veus de la llibertat.
Preciós poema
Una abraçada
Josep