Cercador
Llevantada
Un relat de: joandemataroBraços de gegants
poderosos i invisibles
sacsegen amb violència
els arbres debilitats
desfullant-los, inclements.
Per terra, fulles mortes
es barregen amb d'altres
que agonitzen
amb les últimes gotes de saba
que corren per les seves venes
I rodolen dibuixant remolins
i s'apilonen en racons arrecerats,
inerts, comença la putrefacció
La natura xiula amb força
fregant les façanes
blegant cantonades
carrer per carrer
Mostrant el seu poder,
devastant,
empentant tothom.
És l'entrada triomfal
de la tardor a ciutat.
La natura, vol recordar als humans
que no l'importen els seus móns artificials,
que és ella qui mana i manarà
Que quedi clar!
A vora el mar
les onades s'empassen les platges,
recuperant els seus territoris,
empenyent la costa terra endins.
Energia natural,
l'aigua i el vent
posen els humans al seu lloc.
Comentaris
-
El poder de lanatura[Ofensiu]Unaquimera | 05-11-2010
La natura resulta sempre impressionant:
per la seva força, que ens fa empetitir, ...
per la seva energia, que ens fa sentir dèbils, ...
per la seva constància, que ens fa sentir breus, ...
pel seu poder, que ens fa sentir limitats, ...
El cicle de les estacions o el constant anar i venir de les Onades són exemples perfectes del seu regnat, tal com recull el teu poema.
T'envio una abraçada molt natural,
Unaquimera