Lleugera

Sentir el vent
segur i contundent
m'atravessa,
com si fos un raig de sol

com si no hi haguera òs,
ni cor, ni pell.
Sentir-me clara,
com un núvol,
boirós, vell.

I amb cada xiuxigueig
fixar més la mirada
sentir que no sento res
sagnar cada putada.


però hui és diferent
quasi una remor
el sent quiet.
Càlid, lent.

I m'acarona,
com si em volgués ajudar,
i em fot, sé
perquè hui no em pot atravessar