Lletres

Dites ..., per mi

En aquesta amanida hi ha tot el que hi ha d'haver, i el que no hi és, és perque no hi ha de ser. Cerimoniós

Després d'escriure aquesta dita, que vaig transcriure mentre feia una amanida, com no podria ser d'altra manera o sí, no sé. Vaig pensar que podia establir un paral·lelisme entre l'amanida i la el sentit global de la nostra vida i fent la substitució de paraules ( … ), la frase queda com segueix i no és cap tonteria, en opinió meva, sens dubte. Ans al contrari. Penso que en moltes ocasions ens trenquem el cap buscant un sentit a la nostra vida o un quelcom, per omplir un buit que sentim i no ens adonem que no és necessari, que no existeix tal buit. I que la nostra vida si ens ho parem a pensar, sense angoixa, està bé com està i el que sobre és l‘angoixa i probablement allò que busquem amb tant interès. I pensat així ens podem estalviar un munt d'esforços inútils, de problemes i qui sap si un munt de duros ( € ). Com a resultat d'aquest pensament, vaig anotar la frase següent,

En la nostra vida hi ha tot el que hi ha d'haver i el que no hi és,és perque no hi ha de ser. Cerimoniós

Altres

No jutgis pel que veus ni connfiïs en el que no saps. Cerimoniós

Val més ric ruc que savi pobre. Cerimoniós

O

Val més savi pobre, que ric ruc. Cerimoniós


( Escollir a la carta )

Si veniu per fer-me el bé passeu, si veniu per fer-me el mal no passeu del portal. Cerimoniós

És millor tenir un bon enemic, que un mal amic.
Cerimoniós

L'àvia sàbia no és àvia ni és sàbia. Cerimoniós

Pensa sempre què pensaràs, demà, de les teves accions d'avui. Cerimoniós

Les hores curen i les caminades ajuden. Cerimoniós

VISCA ELS QUE CAMINEM ! VISCA !!!, I VISCA ELS ARBRES I EL MAR I LA MUNTANYA I ELS RIUS NETS I LA MAR CRISTAL·LINA I EL CEL BLAU I L'AIGUA DE LA PLUJA, I LA BLANCOR DE LA NEU I LES ABRAÇADES SINCERES. Cerimoniós

Els bohemis miren la vida, com amb llum d'albada.
Cerimoniós

Que cadascú agafi la que millor li sembli. Si votessiu seria força interessant. Podeu deixar un comentari i dir la vostra favorita. M'agradaria … Bé, sigui com sigui, diré el que se sol dir en aquestes ocasions, que no és res més que, el que és possible que molts ja hagiu endevinat, sobretot si sou del món de l'espectacle: Gràcies per llegir-me.

( No sé si en algun lloc i dita per algú amb més anomenada que jo, podreu trobar alguna d'aquestes frases. Però jo puc posar la mà al foc sense por de cremar-me, que aquestes dites són fruit del meu pensament i que cap d'elles ha estat copiada ni tampoc inspirada en cap frase que hagi pogut llegir. Sinó que són senzillament la fidel transcripció de pensades meves, fetes en el senzill transcurs de les accions - com cuinar - i dels esdeveniments de la meva vida, del meu dia a dia ). Us estimo.