Lletres i paraules

Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat

De lletra en lletra
dibuixo les paraules,
perfilo els mots,
que van omplint les ratlles
per quedar-s’hi aturades.

Buscant els verbs
trobo les pinzellades
que posaré
damunt d’un paper blanc
on romandran guardades.

A cada full
records i fantasies,
potser pensaments...
petjades d’una història
que no esborrarà el temps.



Comentaris

  • Sentiments![Ofensiu]
    Eloi Miró | 02-04-2013 | Valoració: 10

    La frase que més m’ha marcat d’aquest poema és: “petjades d’una història que no esborrarà el temps”!. Crec que és la culminació perfecte pel poema. La força que descarreguen aquestes paraules a l’últim vers per mi són les que portem tots a dins i fan que continuem escrivint, perquè si hi ha una cosa que no ens podrà treure mai ningú són els sentiments, i els sentiments són els que treballats es fonen i acaben formant l’art.

    Una abraçada

    Eloi

  • És una perfecció molt bona [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 30-03-2013 | Valoració: 10

    Veig que has fet un poema de lletres dibuixant les paraules senzill i a la vegada molt
    poètic, és admirable veure poemes així. Sentir la poesia dins del cor i del paper.
    Enhorabona i saluts, Rafael Molero Cruz

  • Marteta | 24-03-2013 | Valoració: 10

    Escriure és pensar, és sentir, és viure... I tot això, com tu dius, no acaba mai.
    M'ha agradat molt:)

Valoració mitja: 10