Lletres de sang

Un relat de: Naiade
Reclòs voluntàriament a la seva cel•la, assegut al senzill escriptori de fusta col•locat d’esquenes a la finestra per no distreure’s, sucava la ploma en el tinter cada cop amb més freqüència. A mesura que escrivia, sorgien més i més idees per aconseguir el seu propòsit. L’home d’aspecte vulgar, decrèpit i maquiavèl•lic, canviava inclús de fisonomia quan rellegia la noves normatives que acabava de redactar. Crescut d’ell mateix, s’aixecava i es mirava a l’espill que tenia amagat dins l’armari. La imatge que li retornava, no es corresponia amb la real. L’home que veia, era ferreny, segur de si mateix, traspuava una autoritat impossible de contradir. Tot seguit, es vestia amb l’hàbit de la comunitat, disposat a comunicar als demès adeptes a la causa, el mètode més estricta a fi de poder detenir, torturar i acabar amb la vida de tots els pecadors que es creuessin en el seu camí. S’havia de lluitar contra tanta heretgia, bruixeria, blasfèmia i pecats contra natura i, qui millor que ell, posseïdor de la capacitat de sotmetre a traves de l’escriptura per poder eliminar a tot aquell qui li fes nosa.
Les detencions se succeïen cada cop amb més freqüència.
L’inquisidor, assegut d’esquenes a la finestra de la seva cambra contemplava el document amb satisfacció, mentre fruïa escoltant els crits del poble que neutralitzaven els dels que gemegaven de dolor a la plaça.
Havia sigut una gran idea introduir la clàusula de castigar-los a morir públicament .

Comentaris

  • Ment metzinosa[Ofensiu]
    joanalvol | 19-07-2013 | Valoració: 10

    Bell relat per refrescar la memòria. L'home vestit de negre fa joc amb l'ànima fosca i escampa tenebra. No li tremola el pols, executa en tota regla les ordres rebudes. Era el Rei qui sol·licitava l'inquisidor. Aquest era el botxí de l'església de torn. Jaume I va estar a punt de fer-ho, també.
    Per sort, sembla que la història no es repetirà. La ment evoluciona i amb ella la comprensió dels fets.
    Una forta abraçada
    Joanalvol


  • Esfereïdor[Ofensiu]
    brins | 14-06-2013 | Valoració: 10

    Quin relat tan esgarrifós, Montserrat; dur i cru, però autèntic.Recull magistralment una realitat històrica que encara que ens causi rebuig i dolor, mai no podrà ser oblidada. Has fet un retrat perfecte de la misèria del protagonista i del seu entorn.

    Saps que cada vegada escrius millor, Montserrat? Moltes felicitats!

    Una abraçada,

    Pilar

  • Esfereïdor[Ofensiu]
    brins | 14-06-2013 | Valoració: 10

    Quin relat tan esgarrifós, Montserrat; dur i cru, però autèntic.Recull magistralment una realitat històrica que encara que ens causi rebuig i dolor, mai no podrà ser oblidada. Has fet un retrat perfecte de la misèria del protagonista i del seu entorn.

    Saps que cada vegada escrius millor, Montserrat? Moltes felicitats!

    Una abraçada,

    Pilar

  • el poder de l'escriptura...[Ofensiu]
    joandemataro | 30-05-2013 | Valoració: 10

    molt ben expressat montse en aquest relat fent el paral.lelisme amb l'inquisidor i les seves motivacions

    felicitats, com sempre
    gràcies per tot ! ;-)

    joan

  • Uf!!![Ofensiu]
    Materile | 24-05-2013 | Valoració: 10

    Molt bon relat, que en evoca un passat , però també un present (amb algunes modificacions) i, vés a saber, si també un futur. El mal, la dictadura, la covardia, el meyspreu per a la vida del altres, i tantíssimes coses més ens deixen anar la seva olor. Ja ho dius en el relat:

    "assegut d’esquenes a la finestra de la seva cambra", d'esquenes per no veure la realitat, la democracia...

    Felicitats!!

    Una abraçada,

    Materile

  • Ostres,ostres,ostres![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-05-2013

    Un relat colpidor en extrem!
    Quants disbarats s'han comès en nom de la religió!
    Penso que és un retrat perfecte del Marquès de Torquemada.

    Gràcies pel teu entranyable comentari, estimada Naiade .

    Una forta abraçada

  • Guau![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 12-05-2013 | Valoració: 10

    Molt bon relat m'ha encantat, sobretot l'ambietació, quan m'havia imaginat això dels pecats de l'escriptura molts ens hem decantat a buscar un futur on l'escriptura estigui prohibida. Però, tu enlloc de mirar endavant has decidit mirar enrere on encara hi havia els llibres prohibits i el pecat. Et felicito i et desitjo molta sort en la convocatòria.
    Edgar

  • Lletres[Ofensiu]
    Josep Ventura | 09-05-2013 | Valoració: 10


    Cremades, de sang, lapao, l’home segueix fent barbaritats.
    Molt bon relat que recorda el que es pot arribar a fer quant
    es mana.
    Una abraçada
    Josep

  • Bo, bo[Ofensiu]
    allan lee | 09-05-2013

    fa esgarrifar, per la bona ambientació. Directe, ben explicat, real. I el títol, total impacte. M'ha agradat molt- i colpit- llegir-lo. Una abraçada

    a

  • La confraria de la sant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-05-2013 | Valoració: 10

    Era una confraria que acompanyava els condemnats a mort. Estava situada a la plaça del Pi, cantonada amb la de Sant Josep Oriol. "Lletres de sang", "Confraria de la sang". Massa sang per a no res; els pecats continuaven i continuen encara. Has retratat magistralment el protagonista, l'has descrit i caracteritzat perfectament, amb els seus complexes i realitats que l'acompanyaven. Fa por tot plegat. escriure per a condemnar, quina por! Felicitats, de dbò. Una abraçada.

    Aleix

  • Història[Ofensiu]
    Eloi Miró | 09-05-2013 | Valoració: 10

    Una realitat històrica que per molt que ens faci mal... forma part del nostra passat. És ven bé tal i com tu ho has dit: lletres de sang, una sang, que en la majoria dels cassos per no dir tots, fou totalment innocent.

    Una abraçada

    Eloi

  • Certesa [Ofensiu]
    ales de foc | 09-05-2013 | Valoració: 10

    curt, senzill, precís i directe. Sempre m'ha cridat l'atenció la Inquisició, les seves normes, les seves crueltats.

    M'ha agradat el teu relat.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274360 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com