Lletres d'aigua

Un relat de: Libertas

Lacònic instant etern.
Instant en que tots i cadascú ;
.Immòbils,
.Frígids,
.Glaçats,
.Amb la mirada nua ;
Frisem per nous horitzons.

Enfonsem la mà butxaca endins
Per traure-hi el que parlant no cantem.
Mots són vessats a terra,
Solidificats,
Batent-hi com el nostre propi pols.

Sentiments que enyorava cauen com pluja sobre teulada
Confonent-se en la melodia...

De força,
D'afany,
D'estima,
De coratge,
D'esperança,
D'orgull,
D'emotivitat,
De fe,
D'il·lusió,
De fermesa,
De sofrença,
De rebel·lió,
D'aguant,

... sentiment català.


Cal plorar,
Necessitem plorar,
I al fer-ho,
Mot i llàgrima
Estendran un mar de desitjos
On el més ferm i pur és la pròpia, nostàlgica i anhelada LLIBERTAT.



Libertas

Comentaris

  • Necessitem plorar[Ofensiu]
    Basileia | 09-08-2007 | Valoració: 9

    segurament és això; només estem units quan van maldades, només cridem quan ens punxen...i si sortim al carrer perquè si, per la llengua, per la llibertat, per aquest silenci opressor que es respira.

    M'agrada la teva manera d'estimar aquest país, el nostre.

    Et seguiré llegint!

    un petò

  • Melcior | 04-06-2007

    es que Catalunya i llibertat ,talment sembla que costin de lligar però ,sempre hi ha un però , de fet de més grosses n' hem vist .
    Endavant!