Lletres cremades

Un relat de: Josep Ventura

Trec la goma que aguanta les cobertes negres un xic gastades,

l’obro per un lloc indefinit i amb una lletra prima i llarga escrita

amb tinta blava llegeixo.



“Diumenge 2 d’abril de 1939”



Hem arribat a la fi, els nacionals han guanyat la guerra i tinc por que

ara a més de la fam vindrà més repressió.

Avui ha vingut l’amo de la finca que tenim arrendada, ha entrat a

casa i després de dir-nos que som amics dels rojos malparits i tot

el que se l’hi a passat pel cap, ha agafat els quatre llibres que

tenia en un prestatge del menjador, i n’ha fet una foguera al mig de

l’era. Aquest diari s’ha salvat perquè el tenia amagat a un clot d’una biga

de fusta de les golfes.

Tenim temps de marxar de la casa fins aquest vespre i sols ens

podem endur la roba que portem posada els meus fills, la dona i

jo. El bestiar, l’aviram i totes les nostres pertinences queden aquí

com un tros de la nostra vida.

Plego d’escriure, les llàgrimes no em deixen continuar.



Tanco el diari del meu besavi i m’he l’acosto al cor, l’he llegit moltes

vegades i cada cop que l’obro m’arriba el seu patiment.

El torno a deixar a la meva petita biblioteca i dins meu tinc una

petita esperança, que mai mes ningú torni a cremar un llibre per

cap motiu.

Comentaris

  • molt ben escrit[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-03-2015 | Valoració: 10

    Que trist es l' escrit, esperem no torni a passar mai mes aixo. Ens veiem
    Montse

  • LLETRES CREMADES[Ofensiu]
    Yol Llubes | 04-03-2015 | Valoració: 10

    Estic trista. Lleida torna a estar ferida.
    Parlem. Alt i clar.
    No podem deixar que l'historia de Lleida sigui ignorada.
    Jo soc jove i VULL PRESTAR la meva veu i RECORDAR.
    Un petó.
    Yol

  • LLETRES CREMADES[Ofensiu]
    Yol Llubes | 04-03-2015 | Valoració: 10

    Estic trista. Lleida torna a estar ferida.
    Parlem. Alt i clar.
    No podem deixar que l'historia de Lleida sigui ignorada.
    Jo soc jove i VULL PRESTAR la meva veu i RECORDAR.
    Un petó.
    Yol

  • Malgrat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 28-08-2013 | Valoració: 10

    ...tot el que diferents cultures han cremat, la sabiduria popular segueix endavant. Quants cops han intentat destruir la nostra llengua? Li donen tanta importància perque la llengua és l'esperit d'un poble i si poden extinguir-la, només així podran fer que desaparegui.
    Tot i així jo també espero que no es cremi mai més un llibre, per cap motiu. Mercés pels teus comentaris.
    Una abraçada.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 23-06-2013 | Valoració: 10

    Un relat que ens explica la situació de la Catalunya durant la guerra civil. Però si torna a passar no et preocupis, contra els minairons no podran vèncer. Gràcies per passar-te pel meu perfil a llegir una mica de mi mateix.
    Edgar

  • colpidor josep[Ofensiu]
    joandemataro | 20-05-2013 | Valoració: 10

    molt colpidor. una gran lliçó per les generacions futures perquè no torni a passar !

    gràcies per compartir i comentar tan amablement

    una abraçada
    joan

  • Molt bé [Ofensiu]
    Atlantis | 19-05-2013

    la forma d'explicar-ho, a partir d'un diari descobert del besavi. Són coses que no hauríen de tornar a passar mai...però sembla que els homes/dones no aprenem.

    Gràcies per passar pel meu poema.

    Ens seguirem llegint.

  • Poques paraules[Ofensiu]
    allan lee | 16-05-2013

    per explicar tota una guerra. El desempar, l'humiliació, la por, la tristesa més gran són presents en les ratlles del besavi, que encara dolen, després de tant de temps de ser escrites. No sé cóm ho fas per extreure de l'aparent senzillesa d'una trama tot un univers recret. M'ha agradat molt, Josep. I també em va agradar molt poder-te conèixer en persona dissabte passat. Una abraçada

    a

  • Poques paraules[Ofensiu]
    allan lee | 16-05-2013

    per explicar tota una guerra. El desempar, l'humiliació, la por, la tristesa més gran són presents en les ratlles del besavi, que encara dolen, després de tant de temps de ser escrites. No sé cóm ho fas per extreure de l'aparent senzillesa d'una trama tot un univers recret. M'ha agradat molt, Josep. I també em va agradar molt poder-te conèixer en persona dissabte passat. Una abraçada

    a

  • Colpidor[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 12-05-2013 | Valoració: 10

    Només imaginar-me en aquesta situació... Horrible! Et felcito pel relat i et desitjo moltíssima sort!
    Edgar

  • Emotivitat a la pell[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-05-2013 | Valoració: 10

    Passen els anys, passen i s'empassen les llàgrimes, però l'emotivitat és més forta encara. Dalt de les golfes s'amaguen petits secrets de vida, que cal baixar al sol de l'era. Un emotiu relat, que continua posant la pell de gallina, setanta-quatre anys després. Felicitats pel teu to. Una abraçada.

    Aleix

  • Un bon relat, [Ofensiu]
    Naiade | 06-05-2013 | Valoració: 10

    Expresses tan bé el patiment dels que ho van viure que he pogut sentir el patiment.
    Una veritable llàstima que a lo llarg de l’historia, hagi passat tants cops i l’error es repeteix. Cremar les lletres no pot fer desaparèixer el sentiment, ni esborrar el que som, encara que alguns ho voldrien.
    Una abraçada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95808 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com