Cercador

Llista categories

LLESCA DE PA AMB OLI I SAL I UN POLSIM DE PEBREROIG

Un relat de: rnbonet

El riu comença a créixer pels xàfecs de tardor.
I al fred amarg d'hivern un amor congelat avisa
que potser la primavera arribe amb nova empenta.

I la vida ens avança.
A cada semàfor en verd sols una paraula:
esperança.

Un vol de coloms,
una mirada al cel
cobert de núvols.
Una pluja contínua
a sobre; després,
un sol esplèndid.

Amb papers perduts a la memòria
esperarem el clam de les trompetes.
Ho tenim promés. I merescut.
I guanyat si ens acompanyen.

Comentaris

Afegir comentari

m'havia deixat el segon 'o és per'[Ofensiu]
Mena Guiga | 16-03-2013
sobre el títol que o era per enfotre's dels plats pijoteros aquests de cuineram cregudillo del seu art (i amb respecte, Mena!!!!) o bé és un símbol...i aquí sí que ni punyetera idea!

Ho aclariràs o el cel està ennuvolat i l'astre rei no il·lumina?

Mena (i callo)
Hola Ramon!!![Ofensiu]
Annalls | 01-03-2013
Si , un ocellet s'ha xivat i se el teu nom.El que no se, és que te a veure el títol amb el poema (per cert molt original,el títol).El poema guapo, guapo...comparar el semàfor amb la primavera , de nou original...
Anna
Amb fred o amb calor[Ofensiu]
Nonna_Carme | 09-01-2013
ben endins del cor, visca l'esperança i visca les persones animoses com tu.
Bonic poema i boniques paraules.
Feliç 2013 , Ramon !
Una abraçada.
un poema impressionant [Ofensiu]
Rafaelmolero | 17-12-2012 | Valoració: 10
Al llegir aquest poema se m'ha fet la pell de gallina. és molt bonic és molt interessant, és impressionant com plou sobre un poema
Un gran salut, d'un poeta principiant. Rafael Molero Cruz. Autor d'alguns poemes
escrits en Relats en Català, i a més a més he guanyat algun premi literari, on treballe.
Per sucar-hi els sentits![Ofensiu]
Núria Niubó | 17-12-2012 | Valoració: 10

Un encisador poema. Avancem amb el verd esperança que ens regala la natura.
“Ho tenim promés i merescut”

M’agrada molt, molt!

Una abraçada des de les terres de ponent.
Núria
Esperança[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 17-12-2012 | Valoració: 10
Un poema ideal per aquests dies i, que coi, ideal per a tot l'any! Hivern, primavera, tot l'any és bo per a llegir, per a captar aquests moments d'esperança i natura viva. Deixem que la pluja faci el seu camí, escoltem-la i fem-li cas. Un brindis per a tu, bon Nadal i una forta abraçada!

Aleix
Senzill i deliciós, [Ofensiu]
Carles Ferran | 17-12-2012
tant el poema com la llesca. Un excel·lent menú relataire.
Molt bona la teva[Ofensiu]
Galzeran (homefosc) | 16-12-2012
la teva bonhomiosa aportació al repte, i la bona teca que ens has deixat en el poemet, segons paraules teves.

Per cert, has vist que el deo a delegat en tu, ja que estàveu empatats, ell diu que se li ha girat faena!

M'ha agradat molt.
I gràcies per participar.

Ferran
Que s'esperin les trompetes[Ofensiu]
aleshores | 16-12-2012
Mentre duri el pa (torrat?) amb oli i sal...i un polsim de pebre roig!
Aleshores(T.Cargol)
Bo.[Ofensiu]
bufanúvols | 16-12-2012 | Valoració: 10
Versos madurats per una calma interior. Tenen la força del present, de la sinceritat. Bo.

Valoració mitja: 10

l´Autor

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357169 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits

Biografia:

Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")

*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >