Llepades

Un relat de: Adeta

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Vaig veure com s'anava sense dir res, tan sols va abaixar el cap i va començar a caminar. Jo estava aseguda a l'herba humida que em feia agafar un fred esgarrifós que pujava per les cames. I s'en va anar, sense dir res. El vaig cridar, però ni tan sols es va girar, ni va aixecar la mà...res de res. A casa tot eren plors. Les seves fotografies em feien mal i per la finestra m'entrava una olor a fracàs inaguantable. Vaig agafar l'ambientador i vaig ruxar tota l'habitació. No hi havia prou. Aquella ferum s'havia impregnat a la meva roba. En vaig despullar i la vaig posar a la rentadora. Nua estava millor. L'aigua mullava la meva cara fen-me sentir una miqueta més tranquil·la. Tenia ganes de fer mal. Tenia ganas de posar-me calenta i follar-me a qualsevol que passes pel carrer...només per fer mal. Van picar a la porta. Em vaig posar una bata i la obrí. Era ell...
-que fas aquí?
-ho sento
Va entrar d'una forma que no me l'esperava. El soroll de la porta en tancar-se es mesclar amb el petó que em va disparar. Em va rodeixar amb els seus braços i ens vam començar a petonejar. Al estar despullada li notava com cada cop es posava més calent.. ell anava abaixant la mà fins que va arribar al cul. Va parar de morrejar-me i em va mirar somrien i alhora amb cara d'estrany.
-si, vaig nua
això l'excità. La seva llengua va començar a baixar per el coll arriban al melic. Em vaig arrapenjar a la pared, i no podia fer res més que agafar-lo pels cabells i fer-li notar el plaer que m'estava donant.
-això es perquè em perdonis...perdona'm.. - llepava- perdona'm..- tornava a llepar- t'estimo tant.
s'aixecar i em va portar al llit. No m'havia donat temps ni de acomodar-me que ell ja em menjava l'entrecuix amb les mateixes ansies com qui no ha menjat en tres dies. Jo estava com despistada..feia un moment estava plorant per que el mateix noi que m'estava donant el major plaer que m'havien donat mai volia deixar-ho amb mi...
les seves mans em presionaven les cuixes fen-me notar un calfred de desitg que segurament ell notava amb la llengua. Els dits es van endinsar pel forat, sense problemes, ajudat's pel mullat d'aquelles parets. Em va mirar. Amb els dits encara entrant i sortint es va netejar els llavis amb la màniga i em va besar. Jo l'anava despullant i feia l'intent de baixar cap al seu desig pero ell no em deixà
-avui seras la reina
vaig riure i el vaig besar. Cada cop m'agradava més el que em feia i volia que entrés, molt endins i que a l'hora de treure-la la desitjes, que en aquells fragments de segons tindre unes ganes bojes de que tornes a entrar. Aquell joc m'estava fen parar boja, volia més, volia fer allò que ningu encara havia pensat fer però estava tan sumergida en aquell plaer que no podia pensar. Les meves mans agafaven el llençol que patia i lluitava per no estripar-se. Estava apunt d'escorre'm a la seva boca i jo volia acabar amb ell dins meu, però no em va donar temps. Les seves llepades sendinsaven pel forat, sortien i besaven la meva estimada boleta, em mossegava, em tornava a llepar...l'abecedari em tornava boja i no em va donar temps. Allò semblava un festival . Els orgasmes venien i desapareixien i les llepades seguien, els llençols es mullaven però les llepades seguien i jo, al cap de munt d'un orgasme inacabable, cridava. Els meus crits em resonaven i les llepades seguien. Llavors, esgotada, vaig parar les llepades que ara em feien tremolar després d'aquella gran felicitat. Ell cansat, s'estirà al meu costat, i amb els llavis lluents i molls em va acaronar
- Reina per una nit



Comentaris

  • Xalar[Ofensiu]
    T. Cargol | 12-01-2005

    D'això i coses per l'estil se'n diu - cada copp menys - xalar. Per molts anys !
    I veure aigua de la font: amorrar-se a la font, si no recordo malament...

l´Autor

Foto de perfil de Adeta

Adeta

31 Relats

59 Comentaris

42275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
HOLA! ja porto tres anys enregstrada aquí i encara que m'agradaria tenir mil i un relats no estic del tot descontenta. Crec que he escrit el que sentia quan ho sentia i gràcies aquest fet he pogut desfogar-me quan em calia fer-ho.

No sé si he millorat en el transcurs d'aquests anys però mai deixaré de ser qui sóc ni d'escriure i encara que no m'hen ensurti del tot bé...EI! que ningú és perfecte oi? Ni tan sols l'amor que nosaltres desitgem ^^

Sigueu feliços

Adeta