Lleopoesia emboirada

Un relat de: Toni León
LLEOPOESIA EMBOIRADA

Boira que pastura
Boira que en silenci passa
Boira de soroll humit
Boira animada sense ànim

Boira d’estiu en flama
Boira que sembra colors
Boira de llençol blanc
Boira que es passeja, fidel

Creació del sense sentit
De cercar i no trobar
De mirar un forat negre
De triar sense sort

Pensar sense escriure
Bramar als quatre vents
Travelar sense caure
Cridant una confessió

Boira amb nom innombrable
De llinatges afruitats
De gust a disgust
I que rellisca dins la terra

Boira, boirina amb sucre
De caramel de regust amarg
D’arena que va i ve
Demanant perdó a la bondat

Boira, boirina emboirada
Viu i deixa viure
Perquè boira que pastura
AIGUA SEGURA

TONI LEÓN

Comentaris

  • Agraïment[Ofensiu]
    Toni León | 03-06-2019 | Valoració: 10

    Gràcies Nil, pel teu comentari, no hi ha més gratificant que unes paraules que plenes de saviesa t'engresquen a seguir dins el camí dels somnis, d'imaginar el mon ple d'esperança i sobre tot de viure, respirant moments de satisfacció.
    Moltes gràcies

  • Boirim[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 02-06-2019 | Valoració: 10

    La boira o boirim tostemps ha estat envoltada de misticisme, quan apareix i ho envela tot, hom té la sensació de trobar-se en un altre dimensió. El fet de no poder clissar més enllà d'un pam del nas i per tant impedits a copsar la visió paronímica del món material, en converteix en criatures indefenses, insegures, i en certa manera, territorialment parlant, habitants del món infrahumà. Llegint el teu poema hi detecto un esplet de sensacions que em fan sentir la teva part mística, el teu ull discernidor i la teva, com pla bé dius en la teva biografia, bondat. Nil

l´Autor

Foto de perfil de Toni León

Toni León

11 Relats

10 Comentaris

2342 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Som en Toni León, un aficionat a la poesia, aficionat a la música, lector i sobre tot persona somniadora que davant un paper m'agrada expressar els meus pensaments, curolles, imaginacions i somnis. amic de l'estimació, amic de la bondat i amic de la vida, la naturalesa i del dia a dia. Son de Manacor, Mallorca, un enamorat de la paraula i del meu idioma.
M'agrada la gent, conèixer, escoltar, mirar i rebre sensacions que al cap i a la fi son el motor d'un cor que dirigeix la nostra vida.
Esper, desig i sobre tot vull transmetre energia a una societat que de veritat, ara per ara està necessitada.
Al cap i a la fi tots som POESIA.