Lleopoesia de buidor

Un relat de: Toni León
Lleopoesia de buidor

El meu cos se despenja
Creant teranyines d’or
Saludant el verí de la pell
Amagat sota una tremolor

No sent el misteri d’una fulla
Ni la sobtada mirada d’un ocell
No puc seguir el ritme d’un caragol
Ales tallades d’arrel

Mir directe a una fosca blanca
Desplegant la força que me queda
Moviments frenats sense sentir
Carregat d’àtoms de sinceritat

Vaig i venc girant el cap
Sense confiar amb la societat
Només queda la molló
D’un terratrèmol que no avisa

Corre i corre, intentant fugir
De vacances el meu aire
A un paradís el meu coratge
Soledat sense companyia

Tranquil•litat on ets
Vull crear somriures d’acceptació
Transformar herba amb pau
Saludar el conhort de la vida

Buidor encara ets a temps
D’omplir el la mar d’esperança
D’omplir d’oxigen la meva cova
Buidor encara ets a temps

Toni León

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Toni León

Toni León

11 Relats

12 Comentaris

661 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Som en Toni León, un aficionat a la poesia, aficionat a la música, lector i sobre tot persona somniadora que davant un paper m'agrada expressar els meus pensaments, curolles, imaginacions i somnis. amic de l'estimació, amic de la bondat i amic de la vida, la naturalesa i del dia a dia. Son de Manacor, Mallorca, un enamorat de la paraula i del meu idioma.
M'agrada la gent, conèixer, escoltar, mirar i rebre sensacions que al cap i a la fi son el motor d'un cor que dirigeix la nostra vida.
Esper, desig i sobre tot vull transmetre energia a una societat que de veritat, ara per ara està necessitada.
Al cap i a la fi tots som POESIA.