Lleopoesia contracturada

Un relat de: Toni León
LLEOPOESIA CONTRACTURADA

Sent el dolor que s’amaga
Acaramel•lant nus de palla
Triant saluts d’adéus
Carregant el silenci d’una flor

Vaja tremolor d’agulla
Vaja escalfor de colflori
Navegant damunt cloïssa
Retingut per una sorra negra

Dolor que me vols dir?
Tal vegada sigui pecat
T’escolt darrera un cabell
Amb els ulls oberts de la xina

Surt de la boca d’un canó
Espira tras espira al cor
Mans vermelles de sang
Siurell que siula la bondat

Sent el dolor que s’amaga
Desapareix si el nomen
El retrobament escau capritx
Assabentat d’un nou camí

Vull seguir-te, pas descalç
Clavant lletres de mentides
Vorejant la vela animada
Pels cims blancs de neu

Dolor que me vols dir?
Sord de tristesa enlairada
Paper de tinta que es mou
no és dolor, només contractura

Toni León

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Toni León

Toni León

11 Relats

10 Comentaris

2341 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Som en Toni León, un aficionat a la poesia, aficionat a la música, lector i sobre tot persona somniadora que davant un paper m'agrada expressar els meus pensaments, curolles, imaginacions i somnis. amic de l'estimació, amic de la bondat i amic de la vida, la naturalesa i del dia a dia. Son de Manacor, Mallorca, un enamorat de la paraula i del meu idioma.
M'agrada la gent, conèixer, escoltar, mirar i rebre sensacions que al cap i a la fi son el motor d'un cor que dirigeix la nostra vida.
Esper, desig i sobre tot vull transmetre energia a una societat que de veritat, ara per ara està necessitada.
Al cap i a la fi tots som POESIA.