Llengua

Un relat de: Epicuri

LLENGUA



Jacint Albó havie nascut a Barcelona. Els seus pares veníen arrebotits de "poderoses" famílies de la Plana de Vic. Tot i parlar entre ells com sempre, com no podíe ser d'altre manera, es dirigíen als fills en Castellà, probablement pel que el seu accent "tancat" no limités les seves ambicions ( les dels pares, està clar).

La seva mare, particularment recordava el seu examen de batxillerat quan era interna al Col.legi Sagrado Corazón de Jesús i María.

-Me podría indicar el nombre de este animal, Señorita?

-Es un cuc.

¿qué dice esta niña, hermana?

Perdónela, señor inspector….es que es de Vic.

Al Col.legi dels Jesuïtes es parlava estrictament en Castellà i a casa també.

¡Jacinto!

Queee…

¿cómo se dice?

Ah, mandeeee.

Así está mejor

Els viatges vers la família els sentía com si la duistància que separave Vic de Barcelona fos molt superior que la que hi hagués de Vic al Nord d'Africa.

Tot d'una calía amb certa urgència demostrar que "parlava bé el Català" Tot i que el viatge de tornada anés plé del malament que parlàven a la Plana el català ( quin accent més tancat) i les bromes corresponents de la seva capacitat de parlar correcte castellà.

Dilluns tot tornave a la anormalitat habitual.

-Caram quin castellà més maco que parla aquest nen , deien els coneguts per a satisfacció general.

Però veniren temps de canvis i la sed de llibertat parlava català i pot ser l'esperit mateix del Poeta Aribau va fer que fes cap de dintre l'armari la lira dels avis.

Jacin Albó va començar amb creixent entusiasme a conèixer i a parlar l català. La seva germana va formar part del moviment pedagògic de la recuperació de l'esperit de la escola catalana de la República tema al qual la repressió no va saber actuar massa a fons, pot ser massa atabalada en arreplegar diners i poder de "coses més importants".

Primer amb el cercle d'amics més rebels i agosarats. No amb els que normalment el parlàven amb els quals s'havia creat un distanciament de perfils boirossos.

Vingueren anys de facultat. Recordave el primer cartell que veié escrit en Català, enganxat a una vidriera, cridant consignes revolucionaries, la expectació al voltant i tot d'una els fatxes que es van acostar amb un Zippo, calantli foc mentre els curiossos s'esbandien discretament.

El primer llibre llegit en Català: " La plaça del diamant" i els esforços que hi va haver de fer tot i ser un veterà lector en Castellà i fins i tot en Anglés.

Les classes nocturnes que es va agafar en Català, l'examen del nivell C. Que li van comportar malentesos a Madrid

- Fíjate como estan de giradas las cosas: Ahora para distinguirse se sacan un título de catalanes…

que no… tonta que es una titulación de conocimientos lingüísticos.

La seva amiga Eulàlia li deia: Jo no més escric en castellà als meus pares les postals, S'hem fa tant estrany, no sé escriure d'altra manera… pot ser arribarà un día que tothom sàpiga escriure en Català… fins i tot, pot ser es farà estrany trobar- ne gent culta que no en sàpiga…

Aquest día ja ha arribat. O potser no?





Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • m'ha fet gracia[Ofensiu]
    JOSEFINA | 17-07-2007

    M'ha fet gràcia perque la meva mare també era de Vic i tot elq ue expliques em resulta proper.Espero llegir-te més.

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

426153 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com