Cercador


Llista categories

Llençols calents

Un relat de: joandemataro
Photobucket


Abraçats a la nuesa dels nostres cossos,
ens cobrim a cada passa de pell, amb serenor;
i callem, per assaborir el tacte de l’escalf
i la suavitat del desig.

Ja fa estona que el temps dorm…

Emmirallant-nos en cada carícia,
resseguim els límits amb dits experts
i allisem la seda i el vellut, amorosits.

No ens cal ja el Paradís,
doncs fem tan excelsa l’entrega
que prescindim dels sexes.

I ens adormim, bressolats per melodies de nimfes,
entre suaus calfreds, sentint-nos desitjats.
Ens acotxa la felicitat en llençols calents.

I ens somiem, tota la nit; ens somiem…

Comentaris

Afegir comentari
  • .[Ofensiu]
    indefinida | 20-02-2012 | Valoració: 10

    Que bonic somiar la persona que abraces i despertar dins del somni encara!

    Una abraçada.

  • plaer entre llençols[Ofensiu]
    magalo | 09-02-2012


    "i callem, per assaborir el tacte de l’escalf"

    Posant tots els sentits per no perdre el plaer que sent la pell, notant l’escalfor dels cossos sense necessitat de sexe. Un plaer que s’enganxa als llençols fins que son calents i desprenen olor d’amor.
    Que maco Joan!
    un plaer també llegir-te,
    petonets
    Marta


  • Poemes vius[Ofensiu]
    Marc Freixas | 08-02-2012 | Valoració: 10

    De llençols calents
    en farem poemes vius
    que desfacin els tactes d'aquests cossos
    per esdevenir tendrament en paraules que fan versos...,
    així, com aquest intent de poema meu, que sobresurt de límits
    després de llegir atentament l'escalfor despresa dins l'eròtica de la pell.

    Una abraçada ben forta Joan!!

  • El tacte amb llençols[Ofensiu]
    Joan 07 (G.Pons) | 08-02-2012 | Valoració: 10

    Sóc un enamorat del sentit del tacte. Aporta molt.
    Escrius:
    "i callem, per assaborir el tacte de l’escalf
    i la suavitat del desig."
    Totalment d'acord...amb el tacte de l'escalf. Sentir-ho amb naturalitat apropa i humanitza. Molt bon Relat.

  • Ens somniem calentons[Ofensiu]
    nadàlia | 08-02-2012 | Valoració: 10

    Que bé , Joan, i sobretot ara qa l'hivern amb aquest fred que fa, m'han seduït els llençols calents, ben calentons.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

364 Relats

1645 Comentaris

126319 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
PER MOTIUS REIVINDICATIUS CANVIO LA MEVA IMATGE FINS QUE SE'NS ESCOLTI...

ABRAÇADES





Com bé diu l' Onofre de RC : " una imatge pot valer més de mil paraules, però mai valdrà cent mots" !!! Així que us deixo aquí com descriu ell mateix aquesta imatge de dalt , que és la del meu perfil aquí i al meu FACEBOOK :

L'ull del fons que tot ho mira
de l'horitzó no es capgira
mantenint en sa pupila
a tot ocell volador.

Verd i blau, la mar en calma
el vent fa de frisador,
fons de l'espill de l'ànima
i sentiments de calor




EM SEGUIREU TROBANT AL...

MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet
2012 © joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan


Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >