LLEI DE VIDA

El nen, que no tenia més de deu anys, va entrar a la botiga d'animals amb una petita capsa, foradada pels costats, a la mà, i es dirigí cap al dependent, que era un home corpulent de uns cinquanta anys.
El nen posà la capsa damunt el mostrador i li explicà el seu problema.
-Miri - començà a dient amb desimboltura-, he fet criar la meva parella de periquitos i han tingut dos ocellets. El primer està sa i en perfecte estat, però el segon, que és el que porto aquí, ha nascut amb un petit defecte; és coix.
Mentre anava explicant això, el nen obrí la caixa i de dintre, amb molt d'esforç, en va sortir un pollet que, tot i que ja tenia uns quants dies, no estava desarrollat. El pobre animal tenia, efectivament, una pota esguerrada i anava ostensiblememt coix.
L'home de la botiga el va agafar amb la mà dreta mentre el nen seguia parlant.
-M'agradaria que mirés vostè si s'el pot curar d'alguna manera. Ja sé que és difícil, però me l'estimo molt i , encara que no estigui perfecte com el seu germanet, a mi m'agradaria quedar-me'l.
-Mira, noi, aquesta malaltia que té el teu periquito, no es pot curar. És un defecte de naixement i aquí, la única cosa que podem fer, és ajudar aquest pobre animal a que deixi de patir per sempre. És llei de vida - li digué l'home sense adonar-se de que parlava amb un nen i que aquest, potser, no comprenia el seu raonament.
-Ja, però...- començà a dir el nen, però abans de que pogués acabar la frase, l'home, que encara tenia el pollet a la mà, va prendre impuls i el va esclafar contra el terra amb totes les seves forces.
El nen va tenir una impressió tan forta que es va quedar inmòvil durant uns instants, amb la boca oberta, sense poder articular cap so. Més que pena, el que sentia en aquell moment era ràbia, i tot i que li van agafar ganes de plorar, no va volar donar-li aquest gust a aquell energumen sense sentiments.
L'home, que en un moment de lucidesa, s'adonà que potser s'havia excedit en el seu zel, intentà consolar el nen, encara que sense molt encert.
-Vinga, no t'enfadis. Això era el millor pel pobre animalet. No te n'adones que la seva vida hauria estat un patiment continu? Ho he fet pel seu bé.
El nen va continuar sense dir res. Va fer mitja volta i, amb la cara encesa per la ira, va sortir de la botiga donant un fort cop de porta.