Cercador
Llei de vida
Un relat de: joandemataro- Compartir:
són mortes, és llei de vida.
Juntes varen néixer
i gaudiren l’esplendorós estiu;
i ara juntes van marxant.
El vent les acompanya,
delicadament les amuntega,
apagades,
al fons del mausoleu.
L’arbre, però, és ben viu
sol i nu restarà.
Però és fort i aguantarà
de la tardor, les envestides
de l’hivern, la solitud.
Dins seu, la saba viva
dormirà latent
esperant la tebior de la primavera
i l’arbre tornarà a lluir
frondós,
amb un vestit nou.
És l’arbre la vida
que sense detura
va renaixent.
Nosaltres , tan sols, som les fulles
que un dia cauran…
Abans, però, reberem
i donarem,
tots som baula de la vida.
És tan cru com joiós,
és la vida,
la llei de la vida.
enllaç amb la imatge
Comentaris
-
Una gran veritat![Ofensiu]Marteta | 03-01-2011 | Valoració: 10
La vida és el que ens guia , nosaltres només som unes fulles que la vivim i que en un moment determinat deixarem de viure.
Gràcies per comentar :) -
Estacions i sentiments[Ofensiu]Unaquimera | 20-12-2010
Just quan acaba la tardor, obro el teu poema que recorre les diferents estacions, plasmant al mateix temps diferents estats d’ànim i sentiments que experimentem al llarg de la vida... una vida que té la seva pròpia llei, i la segueix.
Et desitjo un Càlid hivern, en què puguis resistir sense mals greus les envestides del fred.
I t’envio una abraçada càlida també,
Unaquimera
-
És tan cert...[Ofensiu]marta_gut | 18-12-2010 | Valoració: 10
...com dur. Però hem d'acceptar-ho, no queda més remei. Tots anam deixant petjades efímeres en el pas d'aquesta vida.
"És tan cru com joiós,
és la vida,
la llei de la vida."
M'ha encantat! Una abraça,
Marta.
Valoració mitja: 10
