Llegint un relat

Un relat de: Màndalf

L'olivera abraça el sol i el difumina en petits raigs que s'escampen per tot arreu; també per la soca que em recolza l'esquena. La llum entre les rames m'enlluerna esporàdicament la mirada mentre agafo el relat imprès que feia dies que tenia ganes de llegir. Em miro el paper on s'està movent la història i em disposo a començar.

Una petita fulla groga en forma de barqueta baixa giravoltant i descuidadament es posa damunt del paper. La formiga espacial que viatja amb ella baixa de la fulla i va a parar al full, curiosament a la part superior esquerra. La taqueta fosca es neteja les antenes acuradament amb les extremitats del davant. Mentre jo me la miro encuriosit, arrenca a córrer per la primera línia de text cap a la dreta, com llegint. Quan penso que potser és coneixedora del sistema Braille, canvia de direcció i tira cap a baix. Es troba amb el meu dit gros però, menyspreant l'obstacle, s'hi munta i em fa pessigolles. Ja som amics, penso.... i no puc evitar un dolç somriure. Però torna a baixar i quan vol girar cap a l'altre costat del full, xafardera, es despenja, cau a l'herba i sembla que em digui: juguem a amagar!

Me n'adono que un accident del terreny m'incomoda la natja. M'inclino una mica, hi poso la mà i trec una pedreta rodona com deu cèntims, solitària. Té com a nervis; me la poso entre el dit gros i l'índex, aixeco el braç, l'alço fins al cel i tanco un ull. La Lluna clavada. La Lluna en ple dia en aquest cel tan blau i amb uns núvols trencats.

Sento una cançó. La cadernera pintada de coloraines fa com si no m'hagués vist. A la branca més alta de la parra, s'ha penjat. Comença un concert. La contesta aflautada de dues caderneres més llunyanes incorpora l'estèreo a l'espai. S'incorpora un baix. El grall esporàdic d'un corb a dalt d'una teulada sembla acompanyar les sopranos; com si tingués partitura, sap on posar cada nota. La remor de la brisa entre els arbres harmonitza l'orquestra. Una sargantana escuada puja per la tanca, gira el coll a tort i a dret àvidament; sembla que busca parella per ballar. També s'amaga darrera la jardinera dels clavells,... quina oloreta tindrà.

L'escalfor del sol em conforta les cames i un raig juganer em fa tancar els ulls. Segueixo a platea escoltant el concert en clau de sol. Continuo embadalit mentre unes llumetes volen traspassar les meves parpelles tancades. Per un moment, perdo el món de vista,... un instant,...obro els ulls i penso... quin relat més fantàstic....

Comentaris

  • I quin relat més fantàstic...[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 18-04-2006 | Valoració: 10

    el teu!! No deixes de sorprendre'm, Mandalfet, amb els teus relats. Aquest és genial, amb unes descripcions acurades i dolces. M'ha agradat molt, especialment el concert que s'ha muntat... i la formigueta xafardera! jeje
    Jo també sóc (i era) de les que es distreuen fàcilment... ;)
    Petons!!

  • Llegint un relat[Ofensiu]
    Carme Solina i Alapont | 24-02-2006 | Valoració: 10

    Et passa com a mi quan intento llegir a l'aire lliure. Tot em distreu. Si sóc a mar : la brisa és massa forta i em passa les pàgines del llibre, el sol reflectit al blanc dels fulls em fa aclucar els ulls, la sorra de la platja no s'amotlla al meu cos i tot se'm clava. Si soc a la muntanya les formigues em pugen per les cames i les que pugen soca amunt pel tronc on em recolzo se'm despengen coll avall, els ulls se m'omplen de brosses... Ho has descrit amb ritme i gràcia.

  • Concert de Nadal[Ofensiu]
    iong txon | 25-12-2005

    Molt ben trobat i ben escrit. La natura com a espectacle, musical en aquest cas. M'ha agradat.

    Que tinguis unes bones festes!

    Quim

  • que maco![Ofensiu]
    Gemma34 | 25-12-2005 | Valoració: 10

    Bon dia amic meu!! no saps com m'alegra el dia començant a llegir aquest relat. És simpàtic. i fins i tot m'ha recorda't aquelles històries que explico als nens abans d'anar a dormir. Molt maco.

    Bon Nadal


    Gemma34

  • Disfrutar una estona del teu tros[Ofensiu]
    T. Cargol | 25-12-2005

    Ha estat un plaer.
    Marques el pas del temps a un altre ritme. Potser els que no solem seure sota les oliveres aferiem que deixariem de notar sorolls - la remor de fons de la ciutat.
    Deixes empremta- involuntària - del teu to irònic clàssic en alguna frase. És com una actitud front a la vida, una capa que protegeix, però no tapa la persona.

  • Acollonit...,[Ofensiu]
    rnbonet | 25-12-2005 | Valoració: 10

    ....esblaimat i desnerit... Òsties, quina prosa utilitza el xicot quan vol posar-se una mica -sols un poquet- eriós i poètic!
    Pense que caldrà replantejar-me què penge; no tot és vàlid, d'ara endavant.
    I tot, per uns simple formigueta...

Valoració mitja: 10