Llegeix-me quan et faci falta

Ara, diga´m per què t´ennuega aquesta pena
Als teus bonics ulls hi ha un dolor que t´encadena
Aquesta pena que et fereix, no la deixis allotjar-se
Per què el teu cor encongeix i no deixa alliberar-te
No voldria veure´t aixi per molt que vulguis disimular-ho
Si la tristor no et deixa viure, no vulguis callar-ho
Diga´m, digues-m´ho tu sobre la meva espatlla, plorant
Compte amb mi ara i sempre per aixi seguir caminant
Camina per que aixi és la manera d´anar descobrint camí
Siguin rectes, corves o plens de pedres, trobaràs el teu destí.
Tan segura et vaig conèixer i ara la teva ala trencada
Deixa-me-la arreglar, la vull veure curada
Però, tu saps molt be que les penes van i desapareixen
Altre cop somriuràs i seràs feliç com les flors que al maig floreixen
Cada pas que hagis fet, cada pas que facis encara
Pot ser errat , pot ser encertat, però t´enforteix la mirada
Vinga, no has de plorar . et vull veure vibrar allí en lo mês alt.
Camina, mira endavant, agafa embrantzida i fes um salt.
I quan s´aturi aquesta pluja tèbia i fina
vull veure´t somriure
per compartir la teva alegria.