LLEGAT

Un relat de: Escandalós
L’avi Josep vivia sol d’ençà que va morir la seva dona i el seu fill va anar a viure a ciutat. Bé, no pas sol del tot, acompanyat d’una colla de quitxalla que cada dia l’encerclava.
—Avi Josep, explica’ns la historia del carreter.
—Si, d’aquell que sempre veia tres carreteres perquè anava torrat.
—I sempre agafava la del mig.
En Josep Puig, l’avi Josep, era canaller de mena. Cada dia esperava amb delit la visita dels vailets quan sortien d’escola, amb delit i amb alguna llaminadura, bunyols d’anís, ametlles rampinyades o figues dolces, que tot ajuda. Però del que més gaudia la canalla era de les petites històries que recordava de quan era infant.
—Avi Josep, explica’ns la història dels deu germans.
—Que només dos eren vius.
—Perquè els altres vuit treballaven.
L’avi Josep no es cansava mai de repetir-les i la canalla no es cansava mai d’escoltar-les, bé sigui pel tarannà alegre i afable de l’avi o per les dolçaines, que tot ajuda. Silenciós, el pi centenari de l’era, també les escoltava i les recordava, a l’antiga manera, com ho fan els arbres.
Van passar els anys, com així ha de ser, els nens es van fer grans i l’avi Josep va marxar molt lluny per aprendre noves històries. La tristesa envaí el poble. Llàgrimes de resina relliscaren per l’escorça del pi.
I van retornar les falcilles i van tornar a marxar moltes vegades, tantes que només els més vells del poble recordaven l’avi Josep. Entre ells, el més vell de tots, el pi de l’era.
I així fou fins que un capvespre de finals d’estiu el cel s’enfosquí i el vent giravoltà sobre les teulades duent perfum de molsa i romaní, fins que l’aigua de la pluja fou un riu i els trons tambors de batalla, fins que un llamp esquinçà el cel i el pi centenari de l’era.
Aleshores es produí el prodigi. Per l’esvoranc que el llamp havia obert en l’arbre començarem a eixir les històries de l’avi Josep, rondalles antigues amb regust de tendresa. Alliberades del captiveri i empeses pel vent de la maltempsada entraren a les llars per les escletxes de les portes, pels ampits de les finestres i les llums de les xemeneies, fins arribar a l’oïda de tots els habitants del poble.
“Una cigarra dalt d’un arbre al mig del mes de juliol
i un pagès que estava a sota perquè no li toqués tant el sol.
Cansat de tanta música el pagès agafa els trastets
i quan se’n dona compte es troba amb la cigarra
entremig dels calçotets”
Els records i els somriures van il·luminar els rostres dels avis. Se’ls van fer presents les rialles infantils que els provocava la imatge de la cigarra dins els calçotets del pobre pagès, el rostre amable de l’avi Josep i la dolçor de les seves llaminadures, que tot ajuda.
La tempesta s’esvaí, el vent amainà i amb ell cada paraula, cada síl·laba, es dispersà, però el prodigi perdurà en la memòria dels homes i les dones del poble i les històries de l’avi Josep tornaren a ser tema de conversa.
—Avi, explica’ns la història del carreter que va anar a una posada una nit que feia molt fred.
—I va demanar que preparessin mitja dotzena d’ous ferrats pel seu ase.
—I quan tothom va anar a mirar com l’ase es menjava els ous, es va atansar al foc.
—Així va ser, els digué l’avi que ja era molt vellet i havia conegut l’avi Josep. Les persones que estaven davant del foc van anar a mirar l’ase i ell s’hi va poder atansar. Aleshores, el posader li va dir:
—Jo ho sé, jo ho sé —digué una veu infantil— li va dir que l’ase no es volia menjar els ous ferrats.
—I se’ls va menjar ell, ben calentó a la vora del foc.
—Que espavilat, corejaren els infants.
I durant molt de temps van retornar les falcilles, i van tornar a marxar, com així ha de ser. I només els més vells del poble recorden encara les rondalles de l’avi Josep. Entre ells, el més vell de tots, un pi centenari estrafet per un llamp que cada primavera s‘entossudeix en rebrotar.

Comentaris

  • wings io[Ofensiu]
    ducklife | 04-03-2019 | Valoració: 7

    Great and useful information. I am glad you shared this useful information with us. Please inform us like this. Thank you for sharing.

    wings io

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Escandalós

60 Relats

181 Comentaris

42004 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.