Llavor al cor

Un relat de: GIOMA

Vesteixes la nit
d'ardent passió
Allibere's l'esperit
amb tanta escalfó
Cremes l'hivern
amb la teva calor
Sentiment ferm
cos amb tremolor
Captives els meus dies
i a mi em treus dolor
El meu cor em mataries
si em llevessis tanta dolçor
Des que em clavares la mirada
els meus ulls s'omplien de color
Desde aquella nit inesperada
al meu cor hi plantares llavor

Comentaris

  • Melcior | 16-01-2006

    Tinc un poema que diu:
    Dins de la teva foscor
    hi ha un estel que t' il·lumina,
    endavant.
    HE cregut que aquesta llavor també
    feia força llum.