Llavis vermells

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

Els teus llavis encesos,
Vermell passió,
M'enamoren de tal manera,
Que ja no veig el que tinc la voltant.
Els teus llavis vermell passió,
Són fugicers al petó,
No es deixen acariciar,
Per la meva mà.
El teus llavis voluptuosos,
Fan estralls en la meva ment,
I cada vegada que els veig,
Em poso a cent.
Els teus llavis tacats de sang,
Com una rosa de cent fulles,
Els extranyo tant,
Que a cada moment desitjo tenir-los.
El que per a mi reprensenten,
Els teus llavis,
No tu pots ni imaginar,
Foc, passió, amor,
Fortuna, ánsia i ocasió,
De besar-los una vegada més,
Encara que sigui la última,
Per tornar a recordar aquell sabor,
Tan familiar, però a la vegada,
Tan desconegut.
Els teus llavis encesos,
Vermell passió,
Foc d'amor,
Són com la flama que crema,
Incansablement entre les brases.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer