Llavis de paper

Un relat de: diesi

Fa massa temps que no ens veiem. Fa massa temps que no parlem. Fa massa temps que no visc. No puc viure si no ets amb mi, encara que fa tant que no sé res de tu que a vegades necessito veure la teva fotografia per recordar com ets, és la única prova que tinc per demostrar-me a mi mateixa que ets real, que no ets fruit d'un somni.

A vegades penso què deus estar fent, encara deus recordar-te'n, de mi? Espero que sí, i que algun dia podem tornar a trobar-nos i abraçar-nos i aleshores et preguntaré com t'ha anat tot, durant aquest temps i tu podràs dir-me que he canviat molt i aleshores riurem i parlarem, com abans, com quan encara no te n'havies anat.

I torno a agafar la foto que ens van fer, et torno a mirar torno a riure de mi mateixa, perquè hi vaig quedar molt malament, en canvi tu no. Surts una mica de perfil, mirant-me de reüll i somrient. I aleshores, com faig sempre, et faig un petó, però els teus llavis són de paper i de tinta. Però com que és l'únic que em queda de tu, l'únic record, és la cosa que més m'estimo. I quan penso això, tanco els ulls i desitjo que algun dia tornis a buscar-me, i aquest cop et quedis, o te m'emportis amb mi, tant m'és, mentre estiguem junts.

Necessito que arribi aviat el dia en que no em faci falta dormir amb la teva fotografia a sota el coixí, perquè això significarà que seràs tu qui dormi al meu costat. I ja no tornaré a besar mai més els teus llavis de paper, no em farà falta perquè tindré els teus més a prop.

Comentaris

  • Que bo![Ofensiu]
    Dolce Vita | 01-12-2006

    Ostres, per un moment he pensat.. ho he escrit jo això? m'ha encantat.. és exactament el que molts cops he pensat, però no se si hagués sapigut transmitir-ho tan bé com tu ho has fet. M'ha encantat haver-lo trobat i llegir-lo, de veritat! Buf..

  • esperant el dia més somiat...[Ofensiu]
    Xàldiga | 01-12-2006 | Valoració: 10


    m'ha encantat!!! m'he sentit reflectida a la perfecció en aquest relat....molt bona descripció d'aquest sentiment, tant conegut...

    Anims! I gràcies!

  • Mira endavant.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 29-11-2006

    Desitjo de tot cor que arribi el dia en què el teu cor estigui lliure d'afectes influits per un sentiment recent, i que pugui dormir tranquil·la il·lusionada pel demà i no pas angoixada per l'ahir. M'agradaria que poguessis alegrar-te per tot el que guanyes en llibertat i possibilitats gràcies a perdre alguna cosa, o alguna persona, més que no pas que et lamentis pel que no tens.
    El que escrius s'entén perfectament, perquè està molt i molt ben escrit. I jo des de fora, com a lector objectiu, descobreixo la teva felicitat en un passar pàgina i mirar endavant, tens tanta llum i tantes experiències noves per davant.
    Et seguiré llegint.