Cercador
LLAVIS D'AMOR
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Com m'agrades estimada!!
Portes el somriure sempre als llavis;
els llavis són per fer petons,
i els teus sempre són dolços,
i per menjar.
( almenys és el què jo voldria )
M'agraden les maduixes amb nata,
barrejar l'amor amb el plaer;
m'agrades més tu que ningú,
perquè no hi ha ningú més que no siguis tu.
I si tu te'm perds,
jo què faré?
Comentaris
-
Quina enveja![Ofensiu]Dea | 08-09-2004 | Valoració: 9
Enveja per poder expressar el que sents amb tanta sencillesa i tendresa com ho fas tu! I enveja per aquella persona a la que vagi dedicada aquesta preciosa poesia! M'ha agradat molt! Peto!
-
enamorament[Ofensiu]Dolça | 28-08-2004
Aquests versos són els d'una persona moooolt enamorada i si més no transmet aquesta sensació.
-
Molt dolç[Ofensiu]Astrid Roig | 26-08-2004
Sempre he pensat que quan escrivim reflexem els nostres sentiments quasi sempre.
Quina sort estimar així a algú, i saber expressar-ho tan dolçament.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872574 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.