Llavis acoblats

Un relat de: joandemataro

Com baules d'una cadena
els seus llavis acoblats
degustant-se l'un a l'altre
mentre les llengües es busquen
desitjant-se rebolcar.

Mentrestant els seus dos sexes,
enfebrats, ja s'han trobat
i es desfan l'un dins de l'altre
lubricant-se i amb tendresa
doncs no volen fer-se mal.

Com una gran explosió
a les dunes d'un desert
una gran font de calor
s'expandeix de dins a fora
deixant anar l'escalfor.

I tots dos es van corrent
esperant-se l'un a l'altre
doncs ningú vol ser el primer
i amb gran generositat
si cal es deixen guanyar.

Com dracs sortits d'una faula
en ferotge lluita enfrontats,
entre bafarades de foc
acaben buidant-se del tot.
i els seus cors bategant junts
pacten una aliança.

I en aquell precís moment
dues esvoletegades ànimes
lliures , sabent-se immortals,
fan solemne jurament
de fugir a l'eternitat,
juntes per sempre més.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer